Tomàs Garcés · Papers Vells

“Madrid”, per Josep Pla

Sat, 27 Apr 1929 00:00:00 +0000

Els lectors ―i admiradors― de Cartes de lluny (un dels llibres cabdals de la prosa catalana moderna), han tingut l’avinentesa de trobar, dintre la mateixa col·lecció, el volum Madrid, format, en gran part, per treballs periodístics que varen aparèixer, per primera vegada, en castellà, damunt les pàgines de “La Publicidad” (1921). Aquesta data és un element essencial, omès a la coberta, del títol de l’obra de Josep Pla. No sols és essencial respecte de l’autor ―puix que ens indica com Madrid és, àcid i desolat, tasca de jovenesa― ans també respecte del llibre, la vera natura periodística del qual és, amb la data al cim, plenament afirmada. Josep Pla, periodista; Josep pla, inèdit: heu-vos ací els dos aspectes que sobresurten en les pàgines de Madrid. Som lluny de la maduresa i el gust objectiu de Cartes de lluny. En el seu llibre recent, Pla alterna la nota ràpida i fugissera, el llampec incorrecte i genial, amb ―seca i nua― la confessió. “Es tracta ―diu l’autor, amb modèstia que l’acosta a la veritat― d’una obra d’adolescència, plena d’imperfeccions i d’infantilismes”. Doneu a la frase el sentit més favorable, i serà exacta.

Valéry–Maragall

Tue, 25 Dec 1928 00:00:00 +0000

Carles Soldevila, en cercar adeptes del Món Exterior, ha bastit una equació imperfecta, momentània, però suggestiva: Valéry-Maragall. “Fóra difícil de trobar dues estètiques més divergents que les d’aquests homes; fóra impossible de posar de costat dues personalitats més poc simpàtiques. I, no obstant, tots dos reten homenatge al món exterior, cadascú a la seva manera.”

No és pas un mèrit negligible, el d’haver sabut emparentar, com ha fet el nostre benvolgut company, dos noms a primera vista inconciliables. A mi m’ha fet un bell servei. Confesso que de la lectura del “Cimetière marin” i sobretot de la conferència donada per Valéry, anys enrere, a l’Ateneu Barcelonès, n’havia vist brollar petites interrogacions, a les quals Soldevila m’ajuda, destre, a respondre.

Conversa amb Víctor Català

Sun, 01 Aug 1926 00:00:00 +0000

L’any 1873 a l’Escala, ran de la mar empordanesa, mirall de la llum, va néixer Víctor Català. Aleshores era només Caterina Albert. La seva infantesa va lliscar en la penombra de la gran casa antiga dels seus pares. «A penes veia el mar», ens diu la il·lustre escriptora, «això que des de les nostres finestres s’albirava ben a la vora». La minyoneta s’avesà, doncs, de seguida a tractar amb gest més íntim les tenebres de les estances closes que no pas les randes d’escuma o l’alenada tèbia dels camps. L’àvia i la mare, malaltes o delicades, alternativament, exigien silenci, repòs i llargues vetlles. És en aquestes hores nocturnes passades vora el llit del malalt, quan la son venia com una amenaça, que Víctor Català escriu les seves primeres visions novel·lesques.

Conversa amb Joaquim Ruyra

Thu, 01 Apr 1926 00:00:00 +0000

Brins de biografia

Joaquim Ruyra va néixer a Girona l’any 1858. Els seus pares eren blanencs, a Blanes té la casa pairal. A Girona estudià el batxillerat, i a Barcelona, la carrera de lleis. És autor de “Marines i boscatges” “Fulles ventisses”, “El país del pler”, “La Parada”, i altres llibres. Així diria, si fa o no fa, una seca nota biogràfica de l’il·lustre escriptor. A ell, però, li plau de recordar-nos els seus anys de col·legi, plens d’ensomni; les seves pesqueres quasi salvatgines; i el dolç caminar del temps en el poble de la seva nissaga.

Un certamen solemne

Sat, 07 Nov 1925 00:00:00 +0000

Enguany, els Jocs Florals de Barcelona han tingut una solemnitat més severa que mai. La festa va passar en silenci, com “un àgape catacumbari”. El primer diumenge de maig no va aplegar la tradicional concurrència, atreta pel so de la lira i la sentor de les roses. I cap cartell no havia, abans d’aquella data, convidat a platònic torneig els poetes de les terres de llengua catalana. La festa dels Jocs, doncs, per quin miracle s’ha sobreviscut?

Francesc Pujols

Wed, 02 Jan 1924 00:00:00 +0000

Els poetes d'ara

Joan Maragall presentava la poesia de Francesc Pujols com una creació espontània i sanitosa que parla “de la terra molla i de la frescor dels pàmpols i del raig del sol, i de fruites, i de xapoteig d’aigües” poesia dominada pel “sentiment del meravellós” i feta sota el mestratge del poble.

Maragall devia veure, a més a més, en els versos de Francesc Pujols, la seva teoria de la “paraula viva” duta a les últimes conseqüències: “quan el poeta desmaia, el vers cau esguerrat i fa llàstima”. Al costat de la paraula viva, un aiguabarreig de paraules espontànies, però mortes.

Una resposta a Eugeni d’Ors

Sun, 25 Feb 1923 00:00:00 +0000

El comentari que no fa gaires dies publicava Eugeni d’Ors a Las Noticias, a propòsit de la poesia catalana d’avui, exigeix una resposta. Eugeni d’Ors, aquesta vegada, ha “cenyit el problema”. Ha limitat la seva crítica a la poesia de les primeries del nou-cents. De l’una banda, Verdaguer i Maragall són exclosos del moviment contemporani. De l’altra banda, fa excepció d’algunes esperances. Es comprèn, doncs, que la visió crítica d’Eugeni d’Ors té per objecte un camp ben precís: la poesia catalana compresa entre els mestratges de la fi del vuit-cents i les darreres iniciacions poètiques, l’època de la nostra segona Renaixença.

L’expansió literària de Catalunya

Wed, 11 Oct 1922 00:00:00 +0000

Ara fa dos anys un escriptor, Joan Estelrich, i un polític, Puig i Cadafalch, preconitzaven la creació d’un Institut que escampés terres enllà la nostra cultura. En Puig, en un discurs presidencial a la Mancomunitat, suggeria la urgència d’una oficina d’Expansió Catalana. L’Estelrich, obria tota una pila d’horitzons a l’esguard dels intel·lectuals preocupats de fer conèixer Catalunya al defora.

Han passat dos anys i el projecte no ha esdevingut cosa real. Caldrà demanar-se per què.