<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Rosa Maria Arquimbau · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/rosa-maria-arquimbau/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Mon, 18 Jan 1932 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/rosa-maria-arquimbau/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Copets a l’espatlla</title><link>https://papers-vells.pages.dev/rosa-maria-arquimbau/copets-a-l-espatlla/</link><pubDate>Mon, 18 Jan 1932 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/rosa-maria-arquimbau/copets-a-l-espatlla/</guid><description>&lt;p>Els homes tenen una forma una mica estranya de manifestar les seves afectuositats amb els seus consemblants del mateix sexe. Per a demostrar una consideració, una admiració o un afecte no se&amp;rsquo;ls ocorre més que tustar-se les respectives espatlles.&lt;/p>
&lt;p>En el lloc que em trobo actualment veig cada dia un tustament d&amp;rsquo;espatlles que sembla excessiu, potser, però que, us diré, resulta força divertit.&lt;/p>
&lt;p>Hi ha dies que el “sistema” afectuós masculí bat tots els rècords. Us diré que des d&amp;rsquo;aquest meu lloc d&amp;rsquo;observació es poden fer còmodament estudis, experiments i, si esteu de bon humor, àdhuc apostes.&lt;/p></description></item><item><title>Els memorialistes de la Virreina</title><link>https://papers-vells.pages.dev/rosa-maria-arquimbau/els-memorialistes-de-la-virreina/</link><pubDate>Wed, 16 Jul 1930 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/rosa-maria-arquimbau/els-memorialistes-de-la-virreina/</guid><description>&lt;p>A l&amp;rsquo;hora d&amp;rsquo;anar al mercat és quan els arriba la feina als memorialistes de la Virreina.&lt;/p>
&lt;p>Sovint a la vora de les cabines se sent sospirar allò tan antic i tan tronadet d&amp;rsquo;aquell senyor que es deia Campoamor: «¡Quien supiera escribir!», i de seguida li encomanen al memorialista: «Digui-li que…»&lt;/p>
&lt;p>Això, és poc més o menys el que acostumen a dir les criades que encarreguen una lletra setmanal per al soldat que l&amp;rsquo;han destinat a qualsevol altra regió.&lt;/p></description></item></channel></rss>