La passivitat asiàtica

Thu, 06 Apr 1933 00:00:00 +0000

És de domini de tothom la passivitat i l’apatia dels asiàtics. Malgrat faci temps i més temps que les notícies que ens arriben d’aquelles terres únicament parlin d’agressivitats, d’intranquil·litats i de guerres.

És evident que les prèdiques més fortes en pro de la passivitat, de la inacció i de la renúncia a aquesta vida han tingut lloc en el continent asiàtic: Buda i Laotsé.

Aquest darrer atribuint tots els mals d’aquest món al fet que els homes posem cullerada en tot; quan els homes s’inhibeixin i no actuïn, les coses d’ací baix, per elles soles, marxaran com una seda i tot anirà a l’hora. Buda predicant el nirvana, anul·lació, anihilació de tota passió i voler, extingir-se, apagar-se, «desalenar-se»; allò de morir en vida.

L’escriptor i el suïcida

Thu, 08 Dec 1932 00:00:00 +0000

José Ortega y Gasset s’esforça a voler-nos fer pensar en un Goethe que no hagués anat a parar a Weimar: «Nada debilita tanto a los profundos resortes del viviente como el exceso de facilidades. Esto fué Weimar para Goethe en aquella sazón decisiva. Facilitó el enquistamiento de su juventud y quedó para siempre en disponibilidad.» «Goethe se acostumbró a flotar sobre la vida ―se olvidó de que era un náufrago.» «Goethe se vegetaliza. El vegetal es el ser orgánico que no lucha con su contorno. Por eso no puede vivir sino en ambiente favorable, sostenido, mimado, por él. Weimar fué el capullo de seda que el gusano segrega de sí para interponerlo entre sí y el mundo.»

Rodolf Llorens · Papers Vells

La passivitat asiàtica

L’escriptor i el suïcida