Robert Gerhard · Papers Vells

La música a la cort d’Alfons IV el Magnànim

Thu, 06 Feb 1936 00:00:00 +0000

L’especialitat musicològica que cultiva mossèn Higini Anglès és d’aquelles que viuen tancades en una mena de clausura científica rigorosa. Això fa que només poques persones a casa nostra, no del tot alienes aquestes matèries, tinguin idea de la veritable importància de l’obra de mossèn Anglès i sàpiguen que en el món internacional de la musicologia el seu nom figura avui dia entre els tres o quatre noms de primera fila. Les seves publicacions del Departament de Música de la Biblioteca de Catalunya representen aportacions invaluables per al coneixement de la cultura musical hispànica. En molts aspectes fins ara totalment desconeguts dels historiògrafs, els treballs de Mn. Anglès han revolucionat i tot una mica les perspectives històriques tradicionals. El paper del nostre país a l’Edat mitjana, per exemple ―tingut per gairebé inexistent fins fa poc― es va perfilant a través de les erudites aportacions de mossèn Higini Anglès, com un paper de protagonista dintre de la cultura musical de l’època.

Conzertstück

Thu, 03 Apr 1930 00:00:00 +0000

Joan Manén, el gran violinista català, acaba d’enriquir la seva personalitat amb una faceta inèdita. Per si no fos prou el reclam del seu màgic virtuosisme de violinista, doblat del prestigi de compositor hàbil en tots els gèneres musicals, se’ns ha revelat encara sota un aspecte nou: el de completador d’una obra inacabada de Beethoven. Tasca ingrata i problema espinós el que s’ha plantejat.

Caldria fer dues preguntes; primera: era necessari acabar aquest fragment jovenívol de Beethoven? Segona: Manén ha reeixit en aquesta empresa? Al meu entendre, ha d’ésser negativa la resposta a la primera pregunta. La segona no pot ésser resposta en poques ratlles; caldria veure la partitura per mesurar l’abast del fracàs d’una empresa en la qual Manén no podia reeixir.

Elogi del saxofon

Thu, 06 Mar 1930 00:00:00 +0000

Una mica tard, és veritat ―i me n’he d’excusar― prenc la defensa d’aquest noble instrument que ha estat objecte d’atacs desconsiderats, en ocasió d’haver figurat en el nou acoblament instrumental que jo proposava per a la Sardana, en una composició meva d’aquest nom. Crítics prestigiosos de casa nostra l’han titllat d’instrument pseudo-negre, apuntant el gest d’esquinçar-se una mica les vestidures en veure’l figurar al costat de les nostres bucòliques xirimies ―no menys nobles, és cert― la tenora i el tiple de l’Empordà.

Preludi

Thu, 30 Jan 1930 00:00:00 +0000

Em pertoca donar als lectors de les meves cròniques musicals una notícia agradable. Des d’avui la secció es veurà honorada amb la signatura de Robert Gerhard. Aquest èxit de Mirador és el resultat d’unes gestions de llarga data, que fins ara no havien donat fruit, a causa de diversos treballs que tenia empresos el jove i madur compositor.

Robert Gerhard, el més pràctic dels nostres músics, n’és també el més agut crític.