Premi Crexells de 1928 · Papers Vells

És així!

Wed, 02 Jan 1929 00:00:00 +0000

Sí, és així, senyor Josep Pla, i totalment d’acord. Hauríem de mirar, en efecte, que el fracàs d’aquest any no es repetís. Fracàs de qui? Parlem-ne.

Em penso haver llegit tots els comentaris que els nostres escriptors han publicat amb motiu de la no concessió del Premi Crexells. Després dels tres articles de Joan Estelrich que ho diuen tot, amb una franquesa que mai no sabrem com agrair-li els que tenim la flaca i la pretensió d’“intentar” fer novel·la en aquest país que diuen que no en pot tenir, i després de l’article del senyor Josep Pla, net i tocant de peus a terra com a seu que és, a nosaltres, els escriptors de prosa narrativa, em sembla que ja no ens queda res a fer sinó aprovar…

Indiscrecions sobre el Premi Crexells

Fri, 28 Dec 1928 00:00:00 +0000

El resultat del concurs de novel·les per al «Premi Joan Crexells» deu haver sorprès molta gent. A les persones que coneixen, per dins, el moviment intel·lectual català no els ha pas sorprès gens. El comitè que articulà els estatuts impulsat per un noble moviment de filantropia i generositat, exigí que les obres a premiar fossin inèdites, i digué que només subsidiàriament es podria premiar una obra ja publicada durant l’any. Suposà, en un mot, que a casa nostra hi pot haver algun geni obscur i ignorat i pobre, per al qual l’obtenció del premi podria fer l’efecte d’una escala per arribar a la notorietat i a la glòria. Hi ha genis ignorats a casa nostra? Jo crec que sí. N’hi ha com a tot arreu. Hi ha una mena de genis que ho són a condició de romandre ignorats. De seguida que es donen a conèixer deixen d’ésser-ho. La nostra experiència, en aquest punt, és llarguíssima. Del 1900 ençà hem descobert, gairebé cada any, un geni: el geni anyal. Què s’han fet de totes aquestes nostres esperances? On han anat a parar? L’única cosa que es pot dir és que la majoria són casats i tenen família i que són, més o menys, escèptics.

Algunes reflexions. Entorn del “Premi Crexells”

Sun, 23 Dec 1928 00:00:00 +0000

El resultat, aparentment desolador, del primer concurs al «Premi Joan Crexells» ha ofert un bell pretext als crítics per a renovellar les consideracions sobre les possibilitats de la novel·la entre nosaltres.

Quan, fa tres anys, En Sagarra encetà el tema, tinguérem ocasió d’exposar les nostres opinions sobre els aspectes editorials de la qüestió. Editorialment no existien altres obstacles que els de la limitació del nostre públic.

En Riba, en el pla de les idees, hi digué, en conferència memorable, coses substancioses. L’evidència del problema era palesa si comparàvem per exemple, la nostra lírica contemporània i la nostra novel·la. Per força havíem de constatar que la nostra lírica ens ofereix produccions de valor universal, permanent, dignes d’una cultura superior, mentre la novel·lística, en canvi, en el seu conjunt, presentava un to més aviat inferior; hi ha, és clar, algunes excepcions glorioses.

Després de l’acord

Fri, 21 Dec 1928 00:00:00 +0000

El “Premi Joan Crexells” no ha estat atorgat. Tota la preparació d’“Acadèmia Goncourt” de la novella institució, tota l’autoritat i respecte que se li ha donat, no ha estat prou per a que els senyors que componien el jurat donessin a un escriptor de Catalunya, el premi ja cobejat de “Joan Crexells”.

Per què? És que no s’han publicat llibres notables aquest any? És que no hi ha ningú que hagi merescut el premi? Sí, hi ha hagut molta gent que ha fet el seu llibre notable: Puig i Ferreter, la seva “Vida interior d’un escriptor”; Josep Pla “Vida de Manolo” i “Cambó”, que també és una novel·la política. A. Esclasans, aquestes “Històries de la carn i de la sang”, que tenen un valor extraordinari i profund; Miquel Llor, el seu “Tàntal”, interessantíssim; Nicolau d’Olwer, “El pont de la mar blava”, que és una delícia, com tot el que escriu el mestre hel·lènic; Lluís Capdevila, amb el seu “Barcelona, cor de Catalunya”… I, doncs? Perquè no s’ha distribuït el “Premi Joan Crexells”? Per una raó ben clara i ben senzilla, perquè el jurat ha volgut complir degudament el seu comès, que és el de donar el premi, amb preferència a una novel·la inèdita, de mèrit. I tot el que s’havia presentat no era pròpiament una novel·la.

Consagració o estímul?

Tue, 18 Dec 1928 00:00:00 +0000

El resultat de la primera experiència del «Premi Joan Crexells», tal com era d’esperar, ha donat motiu a interessants comentaris. Enguany el Premi ha estat declarat desert; si s’hagués concedit, els comentaris haurien estat d’un altre ordre; la quantia i la novetat de la institució eren factors prou importants per a moure les opinions del nostre món literari. El fet d’haver-lo declarat desert, després de sostinguda i laboriosa deliberació, ha suscitat discussions al marge del valor literari estricte de les obres, i els comentaris s’han referit principalment a l’entranya de la institució, a la seva finalitat, a la seva representació. Realment, en això hi ha el punt sensible de la qüestió, i creiem convenient dir-hi alguna cosa que pugui contribuir a desfer l’equívoc que pot haver desbocat els comentaris, i pot haver influït en la decisió que, tot i trobant-la justa, som molts els que la deplorem.

Consideracions generals a l’entorn del Premi Crexells

Sun, 16 Dec 1928 00:00:00 +0000

Una breu declaració sobre el Premi Joan Crexells, publicada a «La Nau», resultat d’un ràpid interrogatori per telèfon, m’obliga a puntualitzar i aclarir alguns conceptes per tal d’evitar confusions. Són coses que he repetit sovint de paraula aquests mesos últims, i de les quals àdhuc, he conversat amb alguns dels companys i amics, membres del Jurat.

En primer lloc, i en termes generals, no crec en l’eficàcia d’aquests concursos, ni en què tinguin un resultat favorable per a la literatura en ella mateixa. Tenen, sí, una valor, abans que tot pràctica: fan que l’atenció del públic s’orienti, a voltes s’apassioni, envers la literatura d’un país; intensifiquen el negoci editorial, ajuden, d’una manera general, a la difusió del llibre, de les idees.

El problema econòmic del novel·lista

Sun, 16 Dec 1928 00:00:00 +0000

Em referiré, per segona i darrera vegada, si no hi ha res de nou, a determinats comentaris que ha suscitat el veredicte emès pel Jurat del Premi Crexells.

Hom addueix, en contra de la concessió del premi a una novel·la, les dificultats que s’oposen a que els nostres novel·listes produeixin. Per a nomenar les coses pel seu nom, hauríem de dir: ―Senyors, en novel·la no esperin res de bo. Sí, veuran que es publiquen novel·les, però no en facin cas; són dolentes. No saben que els nostres novel·listes, pobra gent, tenen altra feina?

Ni amb tot l’or del món!

Sun, 16 Dec 1928 00:00:00 +0000

Sembla que una gran consternació plana damunt els professionals i els aficionats a les lletres en veure el resultat del veredicte al «Premi Joan Crexells». No tenim novel·listes!, algú, posant-se les mans al cap, ha dit amb veu melodramàtica: Un any sense haver-se publicat a Catalunya una sola novel·la important! Això és terrible! A mi, aquesta mena de desesperació em fa un efecte tot especial. Em sembla trobar-me davant d’un pescador de canya qui s’imagina que basta posar un bon esquer al seu ham per agafar un peix de mitja rova. Aquest pescador, si vist el mal èxit de la seva pesquera, deduïa que al riu on ell ha tirat la canya no hi havia peixos grossos, esdevindria encara més il·lògic. Han pensat la majoria dels que fan comentaris sobre el resultat del concurs «Joan Crexells», en les nombroses i misterioses causes que poden determinar la inapetència dels peixos? Comencem per dir que els que tenim una idea aproximada del temps que cal per a pensar i escriure una novel·la a consciència, una novel·la que no sigui exclusivament suc de ploma, hauríem cregut miraculós que el jurat del «Premi Joan Crexells» hagués trobat cosa bona per escollir. Quina idea es té de la lleugeresa mental i manual dels nostres novel·listes? Sabeu que un assumpte novel·lístic vol ésser afalagat i cuidat com un nadó, que heu d’apeixar-lo molts jorns abans no camina sol, i dormir amb ell i passejar-lo i guarir-lo si malalteja? (Ja ho crec que malaltegen els assumptes!) i després vénen les dificultats de desenrotllar-lo i fixar-lo sobre el paper, les angúnies de l’estil, les moltes coses imprevistes que apareixen i us obliguen a modificar, retocar i ordenar escenes i diàlegs i sovint capítols sencers, els dubtes suggerits per l’afany de perfecció que us esperen darrere cada paràgraf com lladres de camí ral i què sé jo… la materialitat d’escriure centenars de quartilles en pocs mesos. La crida fou adreçada als novel·listes amb motiu del «Premi Joan Crexells» venia a dir-los: Apa, feu-vos un tip de suar i córrer per arribar tard. Es concedí la pròrroga del termini d’admissió, molt cert, però els que ja havien desistit d’anar al concurs per manca de temps, segurament no es posarien pas a escriure llavors, quan, perduts molts jorns, els en donaven alguns més de coll.

No podem tenir novel·la?

Sat, 15 Dec 1928 00:00:00 +0000

Tal com era previst, els comentaris sobre el premi Crexells no s’han fet esperar. Hi ha motius per creure que tardaran a estroncar-se. El tema és ric de suggestions.

En sumar-me a la llista dels comentaristes he de declarar per endavant que, en efecte, ningú, absolutament ningú, no pot dubtar de la recta intenció i de la competència del Jurat. Aquest aspecte de la qüestió, per tant, i almenys per la meva banda, queda eliminat. Ara, que resten tota una colla d’altres aspectes de prou interès i que hom no pot negligir.

El «Premi Joan Crexells»

Fri, 14 Dec 1928 00:00:00 +0000

La primera reunió del jurat. El premi ha estat declarat desert.

El veredicte del Jurat del premi Joan Crexells serà rebut amb comentaris contradictoris. Ahir, a quarts de vuit del vespre, a l’Ateneu Barcelonès, quan el Jurat donava per acabades les seves llargues deliberacions, poguérem ja recollir opinions molt oposades. Si haguéssim de resumir el debat que es descabdellava a la porta del menjador on s’havia reunit el Jurat, diríem que ningú no s’atrevia a defensar obertament cap de les obres publicades o inèdites que han estat examinades. La discussió versava sobre raons d’oportunitat. Tothom, però, reconeixia que el Jurat havia obrat amb recta intenció.