La Creació del Premi Crexells · Papers Vells

Per Joanot Martorell

Wed, 02 Jan 1929 00:00:00 +0000

Caterina la Gran diu, en les seves «Memòries», que el primer llibre que llegí fou el «Tirant lo Blanc». La famosa emperadriu de Rússia afirma, en efecte, taxativament: «La meva primera lectura ha estat “Tirant lo Blanc”».

Un erudit eslau, Bilbassof, autor del millor llibre que es coneix sobre la Messalina de la Cort del Nord, no arribà mai a comprendre que dimoni era aquest llibre. La seva obra és feta amb molta cura sobre documents gairebé sempre inèdits, però quan arriba a haver d’explicar què és el «Tirant lo Blanc» diu que sospita que el títol d’aquest llibre té molta relació amb un ocell que es troba a Amèrica i que és anomenat pels naturalistes «tirannus albus». (!!!) La conversió del cavaller de la novel·la de Joanot Martorell en un estrany ocell d’Amèrica és un dels jocs de mans més divertits de l’erudició moderna.

Un premi literari

Fri, 27 Jan 1928 00:00:00 +0000

Això dels premis literaris, ara es posarà de moda. A cada “season” necessitem un tema de diàleg, de polèmica, d’elogi o de crítica. Si no, ens avorriríem. Un any, vàrem iniciar la campanya de la novel·la, i, tothom, grans i petits, s’entregaren a fer novel·les, curtes i llargues; un altre any, es decidí la gent per demanar revistes literàries, i en sortiren dues o tres; ara hi ha el tema magnífic dels premis literaris. Degut a l’èxit que porta “le prix Goncourt”, En Joaquim Borralleras, un metge que no ha exercit mai i que és una de les persones més excel·lents que hem conegut, ha llançat la idea de crear una mena de “prix Goncourt” que portaria el nom d’aquell malaguanyat escriptor amic Joan Crexells. El doctor Borralleras és el president de la “Penya Mediterrània” de l’Ateneu, i la seva autoritat és gran i és justa. Poques persones com ell es dediquen a interessar-se per les coses d’art i pels homes artistes com ell. Ara, aquesta idea del premi literari, si arriba a realitzar-se, li deurem a ell. Però, naturalment, “el premi Joan Crexells” no serà a Catalunya una cosa semblant al dels Goncourt, perquè aquí sembla que se li vol donar al millor llibre català, sense especificar si és una comèdia, una novel·la, un llibre de física o un conjunt d’assaigs… I aquesta ens sembla l’equivocació. Aquesta barreja, més que afavorir, perjudicarà el repartiment i el bon èxit del llibre. El truc de l’èxit del “prix Goncourt” ha estat aquesta mena de “match” que existeix entre els novel·listes i que produeix les campanyes de propaganda dels editors.

Un premi-aniversari

Sun, 11 Dec 1927 00:00:00 +0000

No ens n’adonem prou, potser; és un fet incontestable, però, que d’un breu espai de temps ençà l’esperit i les coses relacionades amb l’esperit a casa nostra segueixen una rapidíssima marxa ascendent.

S’està creant una atmosfera. S’està formant un ambient favorable a la desclosió d’una sèrie de projectes enormement interessants.

El balanç actual de la nostra situació literària i artística és un balanç evidentment encoratjador. Les nostres principals tares es van atenuant; els nostres defectes més característics es van corregint. De tant en tant diríeu que es clava una fita definitiva en el decurs ininterromput del nostre espiritual avançament.

La institució del premi “Joan Crexells”

Fri, 09 Dec 1927 00:00:00 +0000

Hi ha en la meva carrera periodística un fet del qual m’enorgulleixo, des de tots els punts de vista. Vaig ésser jo, em sembla, que vaig llançar primer la notícia de la creació de la Fundació Bernat Metge. Ara tinc també la iniciativa de l’anunci d’un fet d’una importància semblant. És una iniciativa que emplenarà de joia totes les persones interessades en el nostre moviment literari i cultural.

Ahir a la tarda ens trobàvem uns quants amics a la famosa penya de l’Ateneu que presideix el doctor Joaquim Borralleras. Algú sortí a parlar del premi Goncourt, l’adjudicació del qual, pel present any, els diaris portaven. Tothom sap el que és el premi Goncourt. És l’esdeveniment literari anual més important de França. L’escriptor que el rep pot considerar-se com un home gairebé, feliç. El gran públic considera el judici dels acadèmics no oficials com una cosa tan important, el mecanisme interior de l’Acadèmia per altra part ofereix tantes garanties al lector que els tiratges que es fan dels autors favorits amb la distinció és formidable. L’escultor Dunyach, que és un dels homes d’aquest país que sap discernir amb més finor el sentit de civilitat i de civilització que es troba en el fons de la vida francesa, ens explicava aquestes delicadeses tan enyorades.