<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>El debat sobre la novel·la catalana · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/questions/el-debat-sobre-la-novella-catalana/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>ca</language><lastBuildDate>Sun, 07 Jun 1925 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/questions/el-debat-sobre-la-novella-catalana/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>La por a la novel·la</title><link>https://papers-vells.pages.dev/josep-maria-de-sagarra/la-por-a-la-novel-la/</link><pubDate>Mon, 17 May 2021 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/josep-maria-de-sagarra/la-por-a-la-novel-la/</guid><description>&lt;p>El públic català està demanant amb la boca oberta i amb uns crits desesperats que li donguin novel·les. Novel·les llargues amb argument i incidents, novel·les entretingudes que siguin escrites en català i parlin de la vida del país. Si teniu amistat amb algun llibreter veureu que això que jo dic és tan cert com l&amp;rsquo;Evangeli que es canta. Avui és un públic considerable i apreciable el que llegeix i escriu en la nostra llengua. Aquest públic es vol entretenir amb un llibre a les mans, vol somniar, vol plorar, vol entendrir-se sense deixar-hi la pell i els ossos, gastant-se una quantitat de diners enraonada, de tres a quatre pessetes, quantitat que no desnivella cap pressupost ni fa anar coixa una persona que mengi el que té gana i porti sempre o gairebé sempre un duro a la butxaca.&lt;/p></description></item><item><title>Una generació sense novel·la</title><link>https://papers-vells.pages.dev/carles-riba/una-generacio-sense-novel-la/</link><pubDate>Sun, 16 May 2021 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/carles-riba/una-generacio-sense-novel-la/</guid><description>&lt;div class= "seccio">I. Apologia de la nostra lírica&lt;/div>
&lt;p>Ara darrerament, &lt;a href="https://papers-vells.pages.dev/josep-maria-de-sagarra/">Josep M. de Sagarra&lt;/a> s&amp;rsquo;ha planyut de la misèria de la novel·la catalana; desimbolt i cellaarrufat Tirteu, ha preludiat un fogós &lt;em>embaterion&lt;/em> per fer seguir la nostra gent de lletres a la conquista de l&amp;rsquo;imponent gènere literari. «Tenim por i hem de vèncer la por: anem, la glòria és a l&amp;rsquo;abast de la nostra mà»: creiem resumible en aquests termes el seu article. Que la por hi és, ens sembla evident; però més aviat la celebraríem, àdhuc la propugnaríem, com un indici d&amp;rsquo;un benvingut sentit de responsabilitat en els literats catalans. Si aquesta bona por hagués existit per a refredar càndids entusiasmes poètics —o no menys ingenus accessos de criticisme— l&amp;rsquo;alta lírica d&amp;rsquo;un &lt;a href="https://papers-vells.pages.dev/josep-carner/">Josep Carner&lt;/a>, per exemple, o d&amp;rsquo;un López-Picó, o del mateix Sagarra, avui no fóra compresa, o almenys no podria semblar que ho és, sota tantes condemnacions malhumorades i equívocament generals, conglobada amb els assaigs dels col·laboradors de «Joventut Catalana» i àdhuc amb els xarons refilets del Bloc Manelic.&lt;/p></description></item><item><title>Conversa París-Barcelona</title><link>https://papers-vells.pages.dev/carles-soldevila/conversa-paris-barcelona/</link><pubDate>Wed, 18 Sep 2019 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/carles-soldevila/conversa-paris-barcelona/</guid><description>&lt;p>En &lt;a href="https://papers-vells.pages.dev/josep-pla/">Josep Pla&lt;/a> ha publicat un llibre: Coses vistes. El fet que a ell no li vingui bé de passar la frontera i de posar-se a tret d&amp;rsquo;interviu, sumat al fet que a mi no en vingui bé d&amp;rsquo;anar-lo a interrogar a París, al seu domicili del Boul. Saint-Michel, ha de privar-nos del goig d&amp;rsquo;una conversa picant? No i cent vegades no! Mitjançant un canvi de notes infinitament menys ensopides i menys perilloses que les que solen canviar els diplomàtics, hem arribat a construir un diàleg, que ens apressem a oferir als nostres lectors.&lt;/p></description></item></channel></rss>