Picarol · Papers Vells

Defensa de la capsa de mistos contra l’encenedor automàtic

Sat, 02 Mar 1912 00:00:00 +0000

D’un temps an aquesta banda l’enginy humà és víctima, més que enlloc en la nostra Barcelona, del treball intensiu, a que la sotmeten l’abundor cada dia més esparveradora de colmos i semblances, com si no fossin prou pera fer contraure l’arc natural de les celles els variadíssims i enutjosos problemes de la finança municipal, dels impostos sobre’ls espectacles públics, ni l’increment d’aquests dos mals, pitjors que la beguda: el germanisme i l’oratòria. Una persona, per manual que sigui la professió a la qual consagra les seves nobles activitats, abans de tornar a casa en cerca del merescut repòs haurà sofert les més oposades i desorientadores preguntes, i s’haurà vist obligada a declarar-se vençuda i sense forces pera trobar en què se sembla un lloro que no mengi a un tramvia ple, exemple que soles retrèiem per mostra. El nostre enginy, víctima, com el dels demès dignes veïns de Barcelona, d’aquesta nova i estesa necessitat, que si per un cantó treu hores de son, ens dona per altra banda una privilegiada i de tots reconeguda facilitat pera operacions aritmètiques i solució de problemes socials, és, com dèiem, tot sovint objecte de ben pensades preguntes; i més d’una vegada a la setmana és el dit enginy sotmès a un intensiu treball d’investigació pera poder donar una encertada resposta, la qual, sigui pera’l qui ens la demana una gota de claror, i pera nosaltres una gota de satisfacció en l’humil i sempre lluenta safata del nostre natural orgull.

El gran Coromines

Sat, 24 Feb 1912 00:00:00 +0000

Salut al gran Pere Coromines i Montanya, autor de les Hores d’amor serenes, gegant arrencat de l’ample i esclatant baix-relleu de l’any 90, en el qual s’hi mouen les figures del gran Alexandre Cortada, del gran Jaume Brossa, del gran Amadeu Hurtado, del gran Ernest Vendrell, que al cel siga, del gran Josep Antich, que encara corre, i d’algun que altre no menys gran que ara potser, a l’escriure aquestes pomposes ratlles, ens descuidem al tinter.

La Tórtola Valencia, ballarina noucentista

Sat, 10 Feb 1912 00:00:00 +0000

Fa quinze dies que a Novetats hi havia una graciosa ballarina que’s diu Tórtola Valencia. El nom no fa la cosa, i menys encara pot fer una ballarina. O si no fixeu-vos en la varietat de noms de tota mena que en els cartells, programes i anuncis en els diaris de la nostra Barcelona, fan venir ganes de fugir dels llocs aont se balla. Lo que menys de notable pot oferir la Tórtola es el seu nom. Si l’hagués d’aconsellar li diria que sen triés un altre. Però ella no ha de ballar gaire per Espanya, i a fora d’aquí, com que no l’entenen, el troben bonic, de la mateixa manera que nosaltres fa deu anys ens semblava Deu-sab-lo que volia dir el nom del tantes vegades celebrat autor de La Walkyria.