Pere Coromines · Papers Vells

Una nit a la “Maison Dorée”

Fri, 11 Jun 1926 00:00:00 +0000

De fa molts anys a Barcelona, les penyes, les tertúlies, les taules de cafè i les llotgetes dels teatres són i han estat petits remolins de crítica ciutadana, projectadors d’idees, iniciadors de moviments i rectors de corporacions públiques. Aqueixes minúscules i canviants colles no admeten compromís de partit. Talment, que veureu reunides en elles homes de les filiacions més contradictòries, els quals, en sortir d’allí es reincorporaran en la seva escola, en la seva religió, en les seves empreses socials, en els seus partits, en el seu grup financier. Allí són de la colla, que té un tarannà propi, un esperit, una mena de tast, una jeia i, per damunt de tot, una tradició.

L’amable Eugeni d’Ors ensenyant la Llògica

Sun, 09 Jan 1910 00:00:00 +0000

Encara que em prenguin per un home original, no puc fer-hi més. M’agradaria ser coraler, nedar a la recerca punyent i perillosa de les branques roges, per sota l’aigua transparent. Per això en la monòtona vida de la ciutat, aquí on tothom parla de política, he sentit que un enraonava de llògica i n’ensenyava, i m’hi he acostat amb deliri.

A la vora seva he respirat. Era l’Eugeni d’Ors, que s’ha deixat la barba i parla amb la llengua i les dents, amb dolça cadència. Els ulls apesarats, la romàntica forra dels seus cabells, la blancura i la finesa de la cara, acaben de fer d’ell l’amable d’Ors. Les seves espatlles són amples com les de Plató.

Una Exposició de la raça llatina

Tue, 02 Jul 1907 00:00:00 +0000

Assistim a la dispersió tràgica dels pobles llatins. Després de dos mil anys d’hegemonia, la nostra raça deixa de ser l’eix espiritual del món y fins la unitat suprema del seu pensament se mor. Vosaltres, joves, els de la renovació neo-clàssica, els que noteu una reacció actual contra l’omnipotència de l’esperit germànich, no us sembla que ha arribat l’hora d’intentar un nou renaixement?

Se parla d’una segona Exposició universal a Barcelona y això seria una gran fira sense sentit. Ens gastaríem 20 milions de pessetes en fer un important paper ridícol, perquè no tenim el dret de convidar a tots els pobles de la terra a casa nostra. Això ho pot fer París, això ho podrien fer Berlín o Londres, en quals entranyes tota la civilisació humana hi arriba a una síntesis viventa.