<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Pèl I Ploma · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/pel-i-ploma/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Sat, 01 Jun 1901 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/pel-i-ploma/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Pablo R. Picasso</title><link>https://papers-vells.pages.dev/miquel-utrillo/pablo-r-picasso/</link><pubDate>Sat, 01 Jun 1901 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/miquel-utrillo/pablo-r-picasso/</guid><description>&lt;p>En el centre artístic a la moderna que s&amp;rsquo;està condensant a Barcelona, han brollat ja alguns talents de pervindre entre&amp;rsquo;ls joves forasters que les corrents de la vida han portat entre nosaltres. En Pablo R. Picasso, quines condicions de pintor ningú negarà, aixís desitgem creureu, hauria fet vibrar l&amp;rsquo;esclat d&amp;rsquo;una obra ben diferent si no s&amp;rsquo;hagués mogut d&amp;rsquo;aquella Màlaga que&amp;rsquo;l sol esberla. Trasplantat a Barcelona, se trobà en un mig més propici a les seves facultats, qu&amp;rsquo;entre mig d&amp;rsquo;aquell petit estol de pintors de coloraines que&amp;rsquo;s dihuen coloristes perquè gasten paletes que semblen fetes amb plomes de lloro. Tot lo més, al cap d&amp;rsquo;unes quantes medalles somicades, hauria pogut fer algun altre &lt;em>Flevit super illam&lt;/em>, que fins ara&amp;rsquo;s queda l&amp;rsquo;obra &lt;em>antuma&lt;/em> del ardent país de les panses.&lt;/p></description></item></channel></rss>