El panell

Thu, 02 Jan 1902 00:00:00 +0000

Els anys més tranquils la meva vida són, potser, els que vaig passar á Girona, en aquell tercer pis del carrer de la Forsa: ab el cap ple d’ilusions y sense un ral á la butxaca.

Encara’m sembla que veig aquell quarto, ahont me tancava de sol á sol per pintar, escriure, fumar, descansar a ratos y somniar á tota hora, sobre tot cap al vespre, quan el sol, ponentse darrera’ls arbres sechs de la Devesa, deixava a mitja llum las montanyas llunyanas, la planura serpentejada pel Ter, apareixia com una cinta argentada, destacantse en primer terme unas teuladotas vellas y humidas, quatre rónegas xemaneyas y una especie de torratxota terminant en un panell que, rovellat per las plujas, no girava á dreta ni á esquerra, y sech y encarcarat, allí sestava… perque sí. Qué n’hi havia passat d’horas contemplant aquell panorama trist, humit, peró tranquil y simpátich! Qué me’n havía forjat d’ilusions mirant aquell panell que més clar se destacava com més la nit anava embolcallant d’ombra’l misteriós paisatje!

Palla

Thu, 24 May 1900 00:00:00 +0000

A mon amich el Doctor Martí y Juliá.
De dos clases conocí
hombres que repugno vellos:
los que siempre hablan de mí
y los que siempre hablan de ellos.
Quevedo

Per aquesta vegada’l senyor Quevedo tindrá de perdonar, puig sols penso parlar de mi, sense retintins ni falsas modestias; ben franch, net, clar y catalá; y els que no s’hi conformin que no’m llegeixin; potser encara hi guanyarán.

En Rusiñol diu que soch el decano dels pintors y’l cadell dels literats; y’ls companys de Joventut me demanan tots els dias un article sobre pintura.

Modest Urgell · Papers Vells

El panell

Palla