<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Marià Manent · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/maria-manent/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Sat, 23 Sep 1933 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/maria-manent/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Les «Elegies» de Rilke</title><link>https://papers-vells.pages.dev/maria-manent/les-elegies-de-rilke/</link><pubDate>Sat, 23 Sep 1933 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/maria-manent/les-elegies-de-rilke/</guid><description>&lt;p>Hem rellegit recentment les “Elegies de Duino” a la llum de la penetrant interrupció que n&amp;rsquo;ha fet recentment Hester Pickman, traductora admirable. Ja és sabut que aquests poemes, considerats per la crítica com el pinacle de la poesia rilkiana, foren concebuts al castell de Duino molts anys abans de llur cristal·lització definitiva. Rilke els escriví en el petit “château” de Muzot, voltat d&amp;rsquo;aspres muntanyes solitàries, on el poeta menà des de 1921 fins a la seva mort, una vida “d&amp;rsquo;intimitat excessiva amb el silenci ―ha escrit Valéry― com si visqués en el temps pur”.&lt;/p></description></item></channel></rss>