<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Manuel de Montoliu · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/manuel-de-montoliu/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Fri, 01 Jan 1932 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/manuel-de-montoliu/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Goethe i Maragall</title><link>https://papers-vells.pages.dev/manuel-de-montoliu/goethe-i-maragall/</link><pubDate>Fri, 01 Jan 1932 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/manuel-de-montoliu/goethe-i-maragall/</guid><description>&lt;p>Fins ara hem examinat el coneixement que &lt;a href="https://papers-vells.pages.dev/joan-maragall/">Maragall&lt;/a> tenia de l&amp;rsquo;obra de Goethe i el concepte i el judici que ell tenia de la seva personalitat i de les seves creacions. Ens manca encara entrar en l&amp;rsquo;examen del punt més interessant d&amp;rsquo;aquesta part del nostre treball: la influència positiva exercida per Goethe en Maragall.&lt;/p>
&lt;p>Per endavant sigui dit que tots els punts de contacte i totes les semblances que hom pugui trobar entre l&amp;rsquo;un i l&amp;rsquo;altre i entre llurs respectives produccions, no són pas resultat d&amp;rsquo;una imitació més o menys volguda, més o menys conscient per part de Maragall. Es tracta no d&amp;rsquo;una imitació ni d&amp;rsquo;una influència pròpiament dita, sinó d&amp;rsquo;una afinitat d&amp;rsquo;esperit que va fer possibles tots els reflexos del temperament i de l&amp;rsquo;obra de Goethe sobre el temperament i l&amp;rsquo;obra de Maragall.&lt;/p></description></item><item><title>Josep Pla. Madrid. Un dietari</title><link>https://papers-vells.pages.dev/manuel-de-montoliu/josep-pla-madrid-un-dietari/</link><pubDate>Tue, 07 May 1929 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/manuel-de-montoliu/josep-pla-madrid-un-dietari/</guid><description>&lt;div class= "seccio">I&lt;/div>
&lt;p>Pocs escriptors trobaríem a casa nostra tan ben dotats com &lt;a href="https://papers-vells.pages.dev/josep-pla/">Josep Pla&lt;/a> pel conreu d&amp;rsquo;aquest gènere literari que té per objecte l&amp;rsquo;observació directa dels fets vius, de la vida en tota la seva dispersa multiformitat. Aquest dietari n&amp;rsquo;és una nova i esplèndida confirmació. Josep Pla posseeix en grau superlatiu les dues qualitats que jutgem indispensables en un escriptor que vulgui excel·lir en aquesta mena de literatura; d&amp;rsquo;una banda, una fina sensibilitat, una receptivitat extraordinària enfront de tota vibració de vida en l&amp;rsquo;ambient físic i en el moral i social; d&amp;rsquo;altra banda, la qualitat complementària d&amp;rsquo;una força notable de penetració observadora i intel·lectual que ve a ésser com la força de reacció del pensament, amb la qual l&amp;rsquo;esperit de l&amp;rsquo;escriptor elabora i interpreta el caòtic material de les seves espontànies impressions. Josep Pla ha arribat ja a posseir i aplica, potser inconscientment, tot un mètode a la seva tasca d&amp;rsquo;interpretació intel·lectual dels fets vius al través del seu temperament, sense que per això minvi ni sofreixi l&amp;rsquo;acuïtat i la frescor de la seva impressionable sensibilitat. Volem apuntar esquemàticament algunes de les principals característiques d&amp;rsquo;aquest mètode. Començarem per observar que Josep Pla és un hàbil arreplegador i seleccionador d&amp;rsquo;anècdotes; els fets anecdòtics que ell recull i selecciona són sempre d&amp;rsquo;una gran significació i transcendència per a la vida individual o social per ell observada; àdhuc, de vegades arriben a posseir una força simbòlica. Més important que aquest aspecte de la seva tècnica, és l&amp;rsquo;audàcia amb què ell inventa les anècdotes quan ell ho creu necessari per arribar a una més intensa caracterització dels fets observats. Insistirem més endavant sobre aquest aspecte tan important de la personalitat del nostre escriptor. Ell sap treure, de més a més, un esplèndid rendiment del to d&amp;rsquo;àgil superficialitat i d&amp;rsquo;ironia despreocupada que ell dóna sistemàticament a les seves observacions. Aquest rendiment comença per mostrar-se en la variada i llarga galeria de retrats i paisatges inoblidables que trobem escampats en els seus llibres. Art difícil aquest, segons ell mateix confessa en el seu darrer llibre, quan diu: «Una cosa difícil de fer en literatura és un paisatge. Més difícil encara és fer un retrat, un bon retrat». I bé, en aquest volum hi ha un bell enfilall de notables retrats, executats amb uns pocs trets de ploma sobris i incisius que ens graven a la imaginació la fesomia moral de la persona retratada; recordarem els de Jori, Crexells, Unamuno, Ortega Gasset, Camba, Lerroux, Gómez de la Serna, Mella, i diferents personalitats polítiques i diputats a Corts. Els paisatges, poc nombrosos en aquest volum, no són menys notables. Hi trobem una impressió originalíssima i una interpretació força aguda del paisatge de Castella, i més particularment d&amp;rsquo;Àvila i Toledo. La sensibilitat que per al paisatge té el nostre escriptor s&amp;rsquo;estén, però, a això tan vagorós i indeterminat que en diem «clima», i és una de les pàgines més interessants i suggestives del llibre la que l&amp;rsquo;autor dedica a glossar espiritualment el clima de Madrid.&lt;/p></description></item></channel></rss>