<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Manuel Brunet · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/manuel-brunet/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Thu, 25 Aug 1932 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/manuel-brunet/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>La novel·la que Josep Maria de Sagarra ha escrit aquest estiu</title><link>https://papers-vells.pages.dev/manuel-brunet/la-novel-la-que-josep-maria-de-sagarra-ha-escrit-aquest-estiu/</link><pubDate>Thu, 25 Aug 1932 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/manuel-brunet/la-novel-la-que-josep-maria-de-sagarra-ha-escrit-aquest-estiu/</guid><description>&lt;p>Tota la literatura catalana contemporània és obra de gent que s&amp;rsquo;ha de guanyar la vida.&lt;/p>
&lt;p>Escrit aquest concepte m&amp;rsquo;adono que potser ho he fet massa fort, que potser he plantejat el tema d&amp;rsquo;una enquesta. Segurament duen haver-hi excepcions. Se m&amp;rsquo;acuden dos noms: Ruyra i Víctor Català. Però resolc l&amp;rsquo;objecció contestant-me que aquests dos eminents literats i propietaris no se sentiran molestats si dic que ja no són ben bé d&amp;rsquo;aquesta generació.&lt;/p></description></item><item><title>És redimible el Palau de la Música Catalana?</title><link>https://papers-vells.pages.dev/manuel-brunet/es-redimible-el-palau-de-la-musica-catalana/</link><pubDate>Thu, 21 Feb 1929 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/manuel-brunet/es-redimible-el-palau-de-la-musica-catalana/</guid><description>&lt;p>Estigueu convençut que en aquest país ―ens deia fa poc un amic nostre carregat d&amp;rsquo;experiència― la mort i a vegades la vellesa, obren per a molts dels nostres homes el període de la injustícia. Després de la mort del pintor Fortuny, totes les penyes de joves de l&amp;rsquo;Ateneu es reien d&amp;rsquo;ell; Verdaguer i Maragall tingueren, després de morts, una època d&amp;rsquo;eclipse entre els intel·lectuals; Martí Alsina fou oblidat; els arquitectes Oriol Mestres i Rogent i el pintor Simó Gómez també; el mateix ha passat amb el pintor Joaquim Vayreda i els escriptors Marià Vayreda i Emili Vilanova, i ara comença l&amp;rsquo;època de dir mal d&amp;rsquo;En Gaudí.&lt;/p></description></item><item><title>El «Premi Joan Crexells»</title><link>https://papers-vells.pages.dev/manuel-brunet/el-premi-joan-crexells/</link><pubDate>Fri, 14 Dec 1928 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/manuel-brunet/el-premi-joan-crexells/</guid><description>&lt;div class= "seccio">La primera reunió del jurat. El premi ha estat declarat desert.&lt;/div>
&lt;p>El veredicte del Jurat del &lt;a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Joan_Crexells_de_narrativa">premi Joan Crexells&lt;/a> serà rebut amb comentaris contradictoris. Ahir, a quarts de vuit del vespre, a l&amp;rsquo;Ateneu Barcelonès, quan el Jurat donava per acabades les seves llargues deliberacions, poguérem ja recollir opinions molt oposades. Si haguéssim de resumir el debat que es descabdellava a la porta del menjador on s&amp;rsquo;havia reunit el Jurat, diríem que ningú no s&amp;rsquo;atrevia a defensar obertament cap de les obres publicades o inèdites que han estat examinades. La discussió versava sobre raons d&amp;rsquo;oportunitat. Tothom, però, reconeixia que el Jurat havia obrat amb recta intenció.&lt;/p></description></item></channel></rss>