Lluís Nicolau D'Olwer · Papers Vells

El patrimoni de tots

Sat, 27 Apr 1929 00:00:00 +0000

En repassar una col·lecció d’estampes antigues ―i no pas molt antigues, només d’un segle enrere―, en contemplar, per exemple, els gravats de Laborde i les litografies de Parcerisa, sentim la recança de tantes coses com hem perdut per a sempre. L’art i la història han sofert a casa nostra una mutilació irreparable. Les èpoques antigues foren molt destructores: cada moment és bastit damunt les ruïnes d’un altre. Per a bastir la seu gòtica de Barcelona calgué destruir la més antiga, la romànica. ¿Sabrem mai la catedral de Tarragona quins monuments ha vingut a substituir en l’acròpolis de la vella capital? No féssim, però, cap retret als qui ens han privat d’un monument per deixar-nos-en un altre de més artístic potser, i en tot cas ungit igualment pel prestigi de la història. Planyem-nos, per contra, de tants monuments que gairebé sota els nostres ulls han desaparegut en holocaust a la ignorància i a la fúria destructora.

El problema de la crítica

Thu, 03 Jan 1929 00:00:00 +0000

La premsa catalana revé sovint aquests darrers mesos al tema de la crítica literària. No crec pas que ho faci únicament per fugir temes de més risc, sinó pel seu veritable interès. La qüestió ja és vella a casa nostra. Ara fa quinze anys, Diego Ruiz, per haver escrit en El Poble Català dolent-se de la manca de crítica i de crítics en els termes vius que li eren habituals, fou desafiat pel qui llavors exercia la crítica de llibres catalans a La Vanguardia. El duel no tingué lloc, sortosament. Si un dels adversaris, però, hi hagués “romàs mort fred”, com diuen les velles cròniques, s’hauria demostrat un cop més l’absurditat del procediment “cavalleresc”: seguiríem avui parlant de la crítica tal com ho fem ara, que tots dos viuen i produeixen.

Plató en llengua catalana

Fri, 01 Aug 1924 00:00:00 +0000

Escolis a una traducció

La Fundació Bernat Metge, que inicià les seves publicacions amb el poeta filòsof de Roma, ha solemnitzat el seu aniversari amb el filòsof poeta d’Atenes. La gosadia d’encetar una traducció completa de Plató és de Joan Crexells. Agraïm-li la gosadia, lloem-li la tasca realitzada i fem vots perquè pugui finir-la. Per traduir Plató cal no tan sols conèixer bé la llengua grega, sinó també haver-se especialitzat en estudis filosòfics. Aquesta doble garantia ofereixen, l’un i l’altre, el nom de Joan Crexells i el de Georges Dwelshauvers, que ha estat el seu reglamentari censor.

Lucreci en català

Tue, 06 Mar 1923 00:00:00 +0000

Coratjosa empresa

Tinc sota els ulls els plecs, humits encara, del primer volum, per sortir dins aquesta setmana, de la Fundació Bernat Metge. L’empresa de dur al català tota la literatura clàssica havia estat fins avui envisatjada com un somni irrealitzable: calia una forta base econòmica, lluny de tot negoci editorial, per dur-la a terme. Això donava als nostres classicistes un sentit de còmoda irresponsabilitat. Tant de bo, si, remogut l’obstacle econòmic per mà generosa, no trobéssim que hi havia, de més a més, cap impediment més íntim.