<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Lluís Montanyà · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/lluis-montanya/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Sat, 01 Feb 1930 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/lluis-montanya/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Primeres notes sobre Ulysses</title><link>https://papers-vells.pages.dev/lluis-montanya/primeres-notes-sobre-ulysses/</link><pubDate>Sat, 01 Feb 1930 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/lluis-montanya/primeres-notes-sobre-ulysses/</guid><description>&lt;p>El primer contacte amb «Ulysses», fou motiu per a mi d&amp;rsquo;una inesperada decepció. Vivament encuriosit per un article de Valéry-Larbaud a la N. R. F. parlant d&amp;rsquo;aquest llibre, vaig procurar-me el text anglès (no traduït encara a cap altra llengua) massa fiat en els meus coneixements d&amp;rsquo;aquell idioma.&lt;/p>
&lt;p>La lectura ―si lectura se&amp;rsquo;n pot dir― d&amp;rsquo;algunes pàgines, amb un enervant i infructuós treball de diccionari, em féu desistir ben aviat del meu intent. L&amp;rsquo;anglès de Joyce, esmaltat de mots irlandesos, &lt;em>argot&lt;/em> periodístic i pur &lt;em>slang&lt;/em> londinenc, barrejat amb vocabularis de l&amp;rsquo;edat mitja, academismes i àdhuc amb invencions verbals inèdites, resultava per a mi poc menys que inintel·ligible. El meu desig de conèixer una obra que sospita va única i d&amp;rsquo;assimilació indispensable donades les meves preferències literàries, esdevingué encara exacerbat davant aquell fracàs. Això explica que, tot just apareguda la versió francesa, portada a cap per tres traductors, un d&amp;rsquo;ells anglès, assistits pel propi Joyce (això m&amp;rsquo;aconsola una mica) m&amp;rsquo;apressés a adquirir-la, malgrat de tractar-se d&amp;rsquo;un tiratge limitat i caríssim. Calia encara un altre sacrifici. Trobar el temps necessari pe llegir amb atenció unes nou-centes pàgines in-quarto, atapeïdes i difícils. Uns lleures d&amp;rsquo;aquest istiu darrer me&amp;rsquo;l proporcionaren. Però no he tingut encara, malgrat de la meva decidida voluntat de fer-ho, el necessari per concretar en un assaig, de mesos projectat, la meva opinió sobre aquest llibre immens i incomprensible. (Aquest darrer adjectiu no és degut a cap descuit; és ben bé incomprensible el que vull dir). Les notes ràpides que segueixen, dedicades als amics d&amp;rsquo;Hèlix, deuen ésser considerades només com a una petita anticipació provisional, susceptible d&amp;rsquo;ésser ampliada i, fins i tot, rectificada si convé.&lt;/p></description></item><item><title>Blaise Cendrars</title><link>https://papers-vells.pages.dev/lluis-montanya/blaise-cendrars/</link><pubDate>Thu, 18 Apr 1929 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/lluis-montanya/blaise-cendrars/</guid><description>&lt;p>Bella, singular, inexplicable aventura la de Dan Yack i els seus tres companys d&amp;rsquo;audàcia i de follia! Cendrars ens conta en el seu darrer llibre &lt;em>Le Plan de l&amp;rsquo;Aiguille&lt;/em> (Au Sans Pareil), amb el seu estil trepidant ―d&amp;rsquo;un extraordinari dinamisme―, d&amp;rsquo;una sola tirada, sense aturar-se un moment per a reprendre alè. No cerqueu lògica, no cerqueu seny, no cerqueu repòs en aquest llibre endiablat. Amb prou feines una il·lació, un argument. Cendrars ―aventurer i rodamón nat― ama l&amp;rsquo;acció per ella mateixa. I la complica amb un pessimisme còsmic extraordinari. En el seu llibre, desesperadament humà, l&amp;rsquo;anècdota desapareix dessota una vibració sensorial inextingible, que dóna a les seves pàgines una meravellosa intensitat. Els nirvis en tensió, us empasseu com a bresques aquesta narració extraordinària sense gairebé saber el que llegiu. Començat el llibre, no sabeu abandonar-lo. Res en ell d&amp;rsquo;ensopit, de pesat, de lent. És una literatura a cent cinquanta per hora. Arribeu al capdavall esbufegant. Haveu perdut tot control crític. Ignoreu la seva real vàlua literària. Però sentiu que Cendrars s&amp;rsquo;ha sortit amb la seva. I resteu sota la impressió d&amp;rsquo;haver assistit a quelcom de molt important. Probablement hi ha en aquest llibre moltes coses, moltes insinuacions, moltes tendències que no compartim. Això què hi ha? (“No hi busquis una nova fórmula d&amp;rsquo;art ni una nova modalitat literària, però sí l&amp;rsquo;expressió de l&amp;rsquo;estat de salut general de demà: &lt;em>On déraisonnera&lt;/em>.”). La literatura de Blaise Cendrars és un producte de cinema de la T. S. F., de l&amp;rsquo;aviació, de tot trasbals maquinista que té avui el món sota la seva dominació. No es tracta ja d&amp;rsquo;una mera fórmula, d&amp;rsquo;una vana teoria literària. El futurisme assolí només que una exaltació romàntica de la màquina. Cendrars ―nova sensibilitat lírica― li dóna ja una autèntica categoria estètica. Que lluny ens trobem d&amp;rsquo;aquells ambients sentimentals i nostàlgics tan cars als novel·listes del segle passat! El múscul i el nirvi per damunt la víscera. Cendrars té una traça formidable. El ritme de &lt;em>Le Plan de l&amp;rsquo;Aiguille&lt;/em>, portat amb una saviesa i una experiència tècnica poc comunes, dóna la sensació de quelcom d&amp;rsquo;inusitat, de perfecte. Cendrars ha fet cinema amb Abel Gance. I això es coneix.&lt;/p></description></item></channel></rss>