<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Lluís Elias · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/lluis-elias/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Thu, 09 Jul 1931 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/lluis-elias/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Anecdotari d’artistes catalans a París</title><link>https://papers-vells.pages.dev/lluis-elias/anecdotari-d-artistes-catalans-a-paris/</link><pubDate>Thu, 09 Jul 1931 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/lluis-elias/anecdotari-d-artistes-catalans-a-paris/</guid><description>&lt;div class= "seccio">Lluís Jou i Anatole France&lt;/div>
&lt;p>Lluís Jou va arribar a París i es va posar a gravar el boix així que va baixar del tren. I grava que gravaràs. De dia, assegut sota les ombres del jardí del Luxemburg, un burí a la mà i un tros de fusta a l&amp;rsquo;altra, anava matant les hores fent relliscar l&amp;rsquo;eina per la dura matèria. De nits, en la seva petita cambra, sota un mal llum de petroli, seguia incansable la seva tasca. Però la vida era difícil. Tot just arribat a la gran capital, desorientat, sense altres amics que uns quants catalans tots ells joves i desconeguts encara, no trobava cap sortida pels seus boixos.&lt;/p></description></item></channel></rss>