<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Llucieta Canyà · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/llucieta-canya/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Sat, 01 Mar 1930 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/llucieta-canya/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Escolteu, dones de Catalunya!</title><link>https://papers-vells.pages.dev/llucieta-canya/escolteu-dones-de-catalunya/</link><pubDate>Sat, 01 Mar 1930 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/llucieta-canya/escolteu-dones-de-catalunya/</guid><description>&lt;p>Escolteu, dones de Catalunya!&lt;/p>
&lt;p>S&amp;rsquo;acosten temps en els quals caldria que el vostre esforç i el vostre entusiasme es decantessin vers afers polítics.&lt;/p>
&lt;p>Preparem-nos, dones de Catalunya. Ens cal no oblidar que de la nostra actuació en pot sortir una nova vigoria, en la política.&lt;/p>
&lt;p>Estudieu!&lt;/p>
&lt;p>Dones de Catalunya! Poseu-vos de cara al món; mireu les nacions que encara s&amp;rsquo;aguanten del desballestament de la gran guerra; els homes hi reconeixen que l&amp;rsquo;ajut de les dones ha estat el més sòlid i el més positiu.&lt;/p></description></item><item><title>Parlant amb en Santiago Rusiñol</title><link>https://papers-vells.pages.dev/llucieta-canya/parlant-amb-en-santiago-rusinol/</link><pubDate>Sat, 04 Jan 1930 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/llucieta-canya/parlant-amb-en-santiago-rusinol/</guid><description>&lt;p>A Arbúcies vaig conèixer En Santiago Rusiñol.&lt;/p>
&lt;p>Estava assegut al cafè de la «Fonda Torres»; prenia una copeta d&amp;rsquo;absenta i enraonava amb uns quants admiradors arbuciencs&amp;hellip;&lt;/p>
&lt;p>L&amp;rsquo;endemà el vaig trobar pintant els jardins dels senyors Badés, tot embabiecat amb aquell bé de Déu de verdors i de brolladors juganers; em vaig acostar a «l&amp;rsquo;alegria que passa».&lt;/p>
&lt;p>Jo era aquell any a Arbúcies a passar l&amp;rsquo;estiu i a fer salut; Rusiñol era per a mi l&amp;rsquo;alegria que passa, tot deixant una mena d&amp;rsquo;enyorament; i em recordava d&amp;rsquo;aquell vers que em sabia de memòria:&lt;/p></description></item></channel></rss>