<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>La Nova Revista · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/la-nova-revista/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Fri, 01 Apr 1927 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/la-nova-revista/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>La figura i el paisatge en l’obra de Josep Pla</title><link>https://papers-vells.pages.dev/josep-f-rafols/la-figura-i-el-paisatge-en-l-obra-de-josep-pla/</link><pubDate>Fri, 01 Apr 1927 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/josep-f-rafols/la-figura-i-el-paisatge-en-l-obra-de-josep-pla/</guid><description>&lt;p>L&amp;rsquo;escriptor &lt;a href="https://papers-vells.pages.dev/josep-pla/">Josep Pla&lt;/a> acaba de publicar el seu quart llibre. El titula &lt;em>Relacions&lt;/em>, i n&amp;rsquo;és format per una sèrie que llisquen amb l&amp;rsquo;estil tan saborós a què ens té ell avesats i es refereixen a la torre de Babel de les pensions on l&amp;rsquo;autor ha pogut pensar i viure.&lt;/p>
&lt;p>&lt;em>Relacions&lt;/em> té, dintre la producció de Josep Pla, el defecte d&amp;rsquo;ésser la més preocupada. En cap com en aquesta En Pla resta mancat de llibertat. &lt;em>Relacions&lt;/em> és més virolada que cap altra de pensades de les quals hom no pot copsar la justesa. D&amp;rsquo;on haurà tret En Josep Pla, per exemple, el lligam subtil que hi pugui haver entre la malaltia del pobre nen Lluís Pallús i la seva vocació per a ésser “una glòria valuosa de l&amp;rsquo;església militant”? No obeeix a una gran preocupació d&amp;rsquo;esverar als timorats el fet, corrent en ell, d&amp;rsquo;acumular en les persones que ell dóna per catòliques totes les crueltats i totes les baixeses?&lt;/p></description></item><item><title>Joan Crexells: Les seves tendències ideològiques</title><link>https://papers-vells.pages.dev/josep-maria-capdevila/joan-crexells-les-seves-tendencies-ideologiques/</link><pubDate>Tue, 01 Feb 1927 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/josep-maria-capdevila/joan-crexells-les-seves-tendencies-ideologiques/</guid><description>&lt;p>El nostre amic fou un estudiós, un home de lletres mort abans d&amp;rsquo;hora, abans de poder acomplir les promeses que ens en podíem fer.&lt;/p>
&lt;p>¿No el recordeu, prim, espigat, amb el pas decidit, i uns llibres sota el braç, mig cloent els ulls de miopia i alçant la testa petita, parlant i duent amb la mà el compàs del que deia? Tenia un gest decidit, una voluntat decidida i tota posada a l&amp;rsquo;estudi, al saber: s&amp;rsquo;hi donava adeleradament fins obtenir el que volia. I a la seva cultura no mesclava simulacions, no representava cap mena de comèdia. S&amp;rsquo;ho prenia tan seriosament que li era un fonament moral. No havia hagut de sostenir lluites per poder viure, ningú no l&amp;rsquo;havia fortament contradit. Orgullós de l&amp;rsquo;estudi, mirava com a molt inferior qualsevol altra professió. Era l&amp;rsquo;estudiós que vol aprendre indefinidament amb una curiositat inexhaurible. I moria amb aquest mateix desvetllament encuriosit, bé que en mig d&amp;rsquo;un canvi profund en el seu pensament i que li hauria arribat ànima endins.&lt;/p></description></item></channel></rss>