Amadeu Hurtado

Fri, 26 May 1933 00:00:00 +0000

Després de l’adveniment de la República, s’ha produït un fenomen molt curiós en la política catalanista. Homes que s’havien passat la vida esperant el moment d’actuar, han quedat eliminats automàticament per figures joves que tenien moltes més condicions d’èxit que ells. També hi ha hagut homes que es creien influir directament en les noves organitzacions de la República, i que no s’han resignat a aconsolar-se en veure que les aigües del nou catalanisme organitzat s’escorrien per costats que ells no coneixien o que no estaven disposats a acceptar. No ens entretindrem ara a comentar l’actuació i les possibilitats dels nostres elements joves. El traspàs de serveis al Govern de Catalunya no ha estat efectuat encara totalment. Creiem que els joves catalanistes que seran més representatius, temps a venir, dins la nova política republicana de Catalunya, no s’han destapat encara. I que molts dels ui ara preponderen seran liquidats de mica en mica. D’entre les figures que el segle passat ha llegat a la República, i que fins el 14 d’abril de 1931 havien vivotejat més o menys grisament a l’ombra, cal comptar-hi els homes, polítics o literats, que hom anomena de la vella guàrdia. Dos d’aquests homes han tingut l’elegància de transigir amb moltes coses i d’adaptar-e lleialment al nou règim. Ja no cal dir que les dues figures més destacades d’aquesta vella guàrdia són Jaume Carner i Pere Coromines. N’hi ha un altre, però, que ni tan sols ha tingut aquesta elegància, sinó que cada dia va prenent una actitud més violenta davant les noves promocions, fins el punt que a hores d’ara s’ha convertit ja en un lamentable espantall que fa és nosa que servei. Ens referim a l’inefable Amadeu Hurtado.

La Humanitat · Papers Vells

Amadeu Hurtado