Joventut · Papers Vells

Lletres a un altre aprenent

Thu, 27 Sep 1906 00:00:00 +0000

La originalitat

Se’n té o no se’n té, petit snob; si se’n té, es debades voler amagarla, si no se’n té, es debades cercarla. El germe de la originalitat naix ab l’home; el conreu pot desenrotllarlo y ferlo fructificar, però no sembrarlo. Un adagi ple de sentit comú diu: «El qui ha nascut pera xavo, no arribarà may a cuarto». Si el xavo s’endaura pera presumir, serà xavo lo meteix que permanesque ab son color fosch y ronyós de la humilitat. No la persegueixis may, donchs, la originalitat; no t’afectis a n’aqueixa mania d’ensa o de neulit. Estudia ab compte les teves aptituts, perfecciónales en lo possible, trevalla ab fe y senceresa y lo que hi haja en tu de valorós y distintiu un dia o altre sortirà. No’t preocupis de fer obra diferenta de la dels demés, sinó de ferla senzillament tal com la sentis, sense postiços ni falsejaments de criteri: que una obra que responga bé a la naturalesa del qui l’ha feta, per això sol ja es original y estimable. Deixa que’ls demés, atiats per una quimera xorca, s’emmigranyin cercant motllos nous y, per emmotllarshi a la força esguerrin lo poch o molt que són.

De la descastellanisació de Catalunya

Thu, 03 Sep 1903 00:00:00 +0000

La tasca de descastellanisar Catalunya’s fa cada dia més necessaria; y qui diu Catalunya, diu Mallorca. Aixó vol dir, no solament fer que parli la seva llengua, expressió lógica y fisiológica del organisme de la rassa y del medi, y que no perdi energies adaptantse a una llengua com la castellana, que encara que molt perfecta en son temps (sigles XV, XVI y XVII), es d’un geni completament oposat, sinó que cal que deixi totas las costums (malas costums) de la Espanya decadent, de la Espanya castellan, que degrat han anat empaltántseli o per forsa se li han imposat. Y’n té moltas, y lo pitjor es que varias d’ellas las defensan molts dels actuals catalanistas creyentse que forman part del esperit catalá més auténtich. Tant s’han incrustat ja en la pasta del poble.

L’estudiant de Ca’n Tona

Thu, 29 May 1902 00:00:00 +0000

Setze anys devia tenir en Cinto quan trencá’l viarany que seguia per’anar al Seminari, de Folgarolas estant. Quatre’n feya que la seva bona y santa mare li amania cada matí la fiambrera ―qu’ell duya á la esquena penjada ab el feix de llibres― y l’aconduhia ab l’afecte qu’es de suposar en una mare de montanya. Fins allavors potser pochs el coneixian á n’el noy d’en Pep de Torrents, descomptantne’ls companys y gent del poble ahont nasqué. Si bé es cert que ja somniava y’s sentia vibrar son ánima de poeta, els fruyts de son aprenentatje de copler se li quedavan la majoria en el mateix cervell, y’ls pochs que n’eixian no passavan del rotllo de companys de caramellas que’ls aprenian pera corrandejar, en arribant la Pasqua, pels indrets del Nort al llevant de la Plana de Vich.

El panell

Thu, 02 Jan 1902 00:00:00 +0000

Els anys més tranquils la meva vida són, potser, els que vaig passar á Girona, en aquell tercer pis del carrer de la Forsa: ab el cap ple d’ilusions y sense un ral á la butxaca.

Encara’m sembla que veig aquell quarto, ahont me tancava de sol á sol per pintar, escriure, fumar, descansar a ratos y somniar á tota hora, sobre tot cap al vespre, quan el sol, ponentse darrera’ls arbres sechs de la Devesa, deixava a mitja llum las montanyas llunyanas, la planura serpentejada pel Ter, apareixia com una cinta argentada, destacantse en primer terme unas teuladotas vellas y humidas, quatre rónegas xemaneyas y una especie de torratxota terminant en un panell que, rovellat per las plujas, no girava á dreta ni á esquerra, y sech y encarcarat, allí sestava… perque sí. Qué n’hi havia passat d’horas contemplant aquell panorama trist, humit, peró tranquil y simpátich! Qué me’n havía forjat d’ilusions mirant aquell panell que més clar se destacava com més la nit anava embolcallant d’ombra’l misteriós paisatje!

Palla

Thu, 24 May 1900 00:00:00 +0000

A mon amich el Doctor Martí y Juliá.
De dos clases conocí
hombres que repugno vellos:
los que siempre hablan de mí
y los que siempre hablan de ellos.
Quevedo

Per aquesta vegada’l senyor Quevedo tindrá de perdonar, puig sols penso parlar de mi, sense retintins ni falsas modestias; ben franch, net, clar y catalá; y els que no s’hi conformin que no’m llegeixin; potser encara hi guanyarán.

En Rusiñol diu que soch el decano dels pintors y’l cadell dels literats; y’ls companys de Joventut me demanan tots els dias un article sobre pintura.

«Ifigenia a Taurida» de Gluck, y el públich barceloní

Thu, 19 Apr 1900 00:00:00 +0000

Després de més d’un sigle d’existencia, ha arribat a estrenarse á Barcelona aquesta hermosa obra del gran Gluck. La personalitat del músich s’hi veu en ella magníficament compenetrada ab la grandiosa tragedia grega que li serveix d’assumpto, formant lletra y música, d’un cap al altre de l’obra, un armónich conjunt d’homogeneitat complerta. En ella s’hi troba una potent expressió dramática, ab tot y la simplicitat de la orquestació. Gluck realisa la fusió de la poesía ab la música, fent d’aquesta’l complement necessari del drama parlat, desterrant del drama lirich tots els artificis que res tenen que veure ab el desenrotllo natural de l’acció, convertint al cantant en un verdader actor y no en un joglar de la gola, y fent que l’ample recitat y la serena melodia constituheixin els factors únichs del drama musical. Ifigenia á Taurida es una demostració pràctica de las, en aquella época, revolucionarias teorías de son autor, que tan bellament havia exposat en el prólech d’Alceste; y en l’audició d’aquella, com en la de totas sas obras, nostre esperit s’esplatja y ens transporta á las regions serenas ahont la inspiració del geni alemany ha lograt fecondar l’Art musical per medi de l’intim consorci entre la Bellesa pura y la pura Veritat.

El catalanisme

Thu, 15 Feb 1900 00:00:00 +0000

Las lleys de la Naturalesa no’s aturan may per sempre més. Quan l’ambició dels que disposan de la forsa, ó la conveniencia dels que tenen en sas mans la direccio dels estats, han volgut precindir del ordre natural, sa obra ha sigut sempre de poca durada. Desde’ls temps prehistorichs fins á la época present, innombrables han sigut els que per uns ó altres medis han arribat a la dominació de grans extensions de territori poblats per diversitat de pobles y de rassas, y sempre sa obra ha representat un petit moment en la vida de la Humanitat. Els pobles subjectats al primitiu jou, han tingut conciencia de la llibertat, han bregat per la independencia y han reconquerit el dret de dirigir sos passos cap ahont els ha guiat son carácter nacional.