Josep Pla · Papers Vells

La gènesi de l’Exposició

Thu, 23 May 1929 00:00:00 +0000

D’una cosa ens hauríem de fer ben bé càrrec, en aquest moment que tot Catalunya té els ulls girats a Barcelona i a la seva Exposició considerable; ens hauríem de fer càrrec que tots nosaltres seríem d’una altra manera si la primera generació política particularista no hagués actuat la lliçó que es desprengué, com un fruit de la branca, de l’Exposició del 88, de la “bogeria” del pintoresc i formidable alcalde Rius i Taulet.

Confessions literàries

Fri, 10 May 1929 00:00:00 +0000

El crític M. de Montoliu en l’article que acaba d’escriure sobre el meu darrer llibre «Madrid» fa una afirmació que m’ha impressionat singularment per la seva exactitud. «Una de les seves preocupacions constants ―diu parlant de les meves aventures estilístiques― és la del relleu, del graficisme de les seves impressions». I bé; aquesta observació constitueix l’essència d’una de les més persistents idees fixes de la meva carrera literària. Confesso que aquesta persistència l’he cultivada voluntàriament i que el dia que deixés de sentir-la deixaria d’escriure sense recança. Tothom comprendrà el perquè: considero que el problema del relleu en literatura és l’essència, la clau que sintetitza tot el drama d’aquest ofici amarg. És la pedra de toc de la literatura. Si jo arribés a escriure un paisatge, un retrat, una situació en relleu ja em podria riure del mort i de qui el vetlla; literàriament seria un home salvat.

Per Joanot Martorell

Wed, 02 Jan 1929 00:00:00 +0000

Caterina la Gran diu, en les seves «Memòries», que el primer llibre que llegí fou el «Tirant lo Blanc». La famosa emperadriu de Rússia afirma, en efecte, taxativament: «La meva primera lectura ha estat “Tirant lo Blanc”».

Un erudit eslau, Bilbassof, autor del millor llibre que es coneix sobre la Messalina de la Cort del Nord, no arribà mai a comprendre que dimoni era aquest llibre. La seva obra és feta amb molta cura sobre documents gairebé sempre inèdits, però quan arriba a haver d’explicar què és el «Tirant lo Blanc» diu que sospita que el títol d’aquest llibre té molta relació amb un ocell que es troba a Amèrica i que és anomenat pels naturalistes «tirannus albus». (!!!) La conversió del cavaller de la novel·la de Joanot Martorell en un estrany ocell d’Amèrica és un dels jocs de mans més divertits de l’erudició moderna.

Indiscrecions sobre el Premi Crexells

Fri, 28 Dec 1928 00:00:00 +0000

El resultat del concurs de novel·les per al «Premi Joan Crexells» deu haver sorprès molta gent. A les persones que coneixen, per dins, el moviment intel·lectual català no els ha pas sorprès gens. El comitè que articulà els estatuts impulsat per un noble moviment de filantropia i generositat, exigí que les obres a premiar fossin inèdites, i digué que només subsidiàriament es podria premiar una obra ja publicada durant l’any. Suposà, en un mot, que a casa nostra hi pot haver algun geni obscur i ignorat i pobre, per al qual l’obtenció del premi podria fer l’efecte d’una escala per arribar a la notorietat i a la glòria. Hi ha genis ignorats a casa nostra? Jo crec que sí. N’hi ha com a tot arreu. Hi ha una mena de genis que ho són a condició de romandre ignorats. De seguida que es donen a conèixer deixen d’ésser-ho. La nostra experiència, en aquest punt, és llarguíssima. Del 1900 ençà hem descobert, gairebé cada any, un geni: el geni anyal. Què s’han fet de totes aquestes nostres esperances? On han anat a parar? L’única cosa que es pot dir és que la majoria són casats i tenen família i que són, més o menys, escèptics.

Sobre L’Aventura I El Viatjar

Sun, 23 Dec 1928 00:00:00 +0000

El diari «Politiken», de Copenhaguen, ha volgut celebrar el centenari de Juli Verne d’una manera digna. Ha obert un concurs entre xicots danesos de quinze a disset anys per a pagar un viatge al voltant del món. Les condicions del concurs foren poder tenir una conversa en alemany i en anglès i posseir nocions de francès. Dinamarca és un país petit. Es presentaren al concurs milers de xicots de l’edat exigida. La lluita fou molt renyida i el jurat donà el bitllet a un xicot de setze anys que demostrà conèixer a la perfecció l’anglès, l’alemany i el francès.

Marcel Proust vell i nou

Wed, 19 Dec 1928 00:00:00 +0000

Continua lentament a tots els països d’Europa l’ascensió ―a través d’una contrastació de criteris molt normal― de l’obra de Marcel Proust. Cada dia és més general l’admiració pel gran escriptor francès. Els últims irreductibles han de sortir, en realitat, del camp estrictament literari per a combatre’l. D’aquí vint anys tothom veurà clar, probablement, que Proust és el més gran novel·lista europeu aparegut després de Tolstoi. A França, per a trobar un novel·lista semblant s’ha de saltar fins a Stendhal. Entre aquests dos noms, Flaubert queda com un estilista i Balzac com un creador d’autòmates a l’aigua de roses.

No ens ve pas d’un any…

Wed, 12 Dec 1928 00:00:00 +0000

Les idees exposades pel senyor Montoliu en aquestes planes, a propòsit del darrer llibre del senyor Farran i Mayoral, són un resum perfecte de l’evolució que ha sofert la cultura catalana en aquest quart de segle. El sentit d’aquesta evolució es pot, naturalment, discutir. Jo, personalment, crec que és un sentit que conté molts elements favorables i en el meu modest terreny he fet tots els possibles per ajuntar-me al moviment. Crec que la gent d’avui ha sabut aprofitar les poques coses aprofitables que emplenaren la vida intel·lectual de principis de segle. El demès ho ha desembarcat sense contemplacions. Al meu entendre ha fet bé.

L’escala de l’odi

Tue, 11 Dec 1928 00:00:00 +0000

Heu-vos ací els resultats provisionals de l’enquesta que fa deu anys porto a cap sobre l’odi. D’una quantitat innombrable de situacions humanes i com a resultat de moltíssimes converses tingudes amb persones amb les quals més o menys anant pel món, he intimat, en dedueixo que des del punt de vista de la capacitat d’odiar, les persones es podrien posar en aquesta escala de Jacob:

Primer: Les persones capaces de sentir un odi més profund, més sistemàtic i més llarg, són els erudits de totes les rames del coneixement humà. L’odi dels erudits és un odi al roig-blanc. Es manifesta d’una manera, diríem, tan pura, tan alerta, en qüestions tan insignificants, que els seus resultats són per excés, invisibles, gairebé banals. De vegades un erudit escriu, en el fons d’una nota introbable d’alguns dels seus llibres voluminosos, un adjectiu d’aspecte acadèmic que fa als seus companys d’erudició el mateix efecte que si, de cop i volta, es trobessin amb un llangardaix viu a sobre llur taula de treball.

A l’Empordà anem endavant

Sun, 18 Nov 1928 00:00:00 +0000

Encara que sembli mentida, és així mateix: el que amarga la vida dels pintors d’avui és la seva coherència filosòfica. Potser mai com ara no hi havia hagut un paral·lelisme tan perfecte entre les idees dels tallers i dels cafès i les idees de la filosofia. I el paral·lelisme començà amb Bergson, qui és el pare de tota l’elucubració aparentment confusa que es produeix i de tota la producció que amb timidesa o amb procacitat s’ensenya.

Un poble estrany

Thu, 15 Nov 1928 00:00:00 +0000

Una tarda d’istiu, ens passejàvem la senyora Xammar, el senyor Xammar i jo per la plaça Roja de Moscou. Feia bon temps i era una delícia aturar-se a badar davant de les parades que a ple vent tenien obertes els venedors ambulants. Ja feia estona que ho fèiem, quan, de cop i volta, el senyor Xammar es posà a córrer, cridant. Suposant que passava alguna cosa, em vaig posar a córrer també darrere del senyor Xammar. Aviat ho vaig comprendre tot: un xicot de deu o dotze anys que corria a una vintena de passes davant nostre i que devia formar part de la infància abandonada de Moscou, acabava de robar la ploma estilogràfica del senyor Xammar.

Entre el Born i el carrer de Ponent

Wed, 14 Nov 1928 00:00:00 +0000

Hem estat una mica massa poc afortunats amb el primer article enviat a La Veu de Catalunya. Però com que el tema té, al nostre entendre, el més gran interès, tractarem de dir les coses d’una altra manera.

El planejament i la recol·lecció de dades per l’obra que estic escrivint sobre el senyor Cambó m’ha fet adonar d’una cosa: m’ha fet adonar que encara el que hi pot haver de més interessant i fascinant per un català és conèixer, de primera mà, el seu país i la gent del seu país. Aquest coneixement és una cosa que jo, francament, tenia una mica negligida i que ara que m’hi he embrancat em produeix la indescriptible sensació que hom sent quan, sense moure’s del camp intel·lectual, trepitja la terra ferma. Aquests treballs que ara estic fent els aconsellaria a tots els homes de la meva generació. No són pas uns treballs completament agradables. Moltes coses que hom considerava respectables i definitives per simple esperit d’imitació o per no haver-les mai reflexionades fredament, resulten d’una buidor i d’una feblesa ridícula. A trenta anys, però, és l’hora de decidir-se: o cap al no-res verbal, enlluernador i florit o a tractar de realitzar la cosa intel·lectualment més difícil d’aquest món, això és: agafar la realitat pel coll i si pot ésser, agafar-la viva.

La institució del premi “Joan Crexells”

Fri, 09 Dec 1927 00:00:00 +0000

Hi ha en la meva carrera periodística un fet del qual m’enorgulleixo, des de tots els punts de vista. Vaig ésser jo, em sembla, que vaig llançar primer la notícia de la creació de la Fundació Bernat Metge. Ara tinc també la iniciativa de l’anunci d’un fet d’una importància semblant. És una iniciativa que emplenarà de joia totes les persones interessades en el nostre moviment literari i cultural.

Ahir a la tarda ens trobàvem uns quants amics a la famosa penya de l’Ateneu que presideix el doctor Joaquim Borralleras. Algú sortí a parlar del premi Goncourt, l’adjudicació del qual, pel present any, els diaris portaven. Tothom sap el que és el premi Goncourt. És l’esdeveniment literari anual més important de França. L’escriptor que el rep pot considerar-se com un home gairebé, feliç. El gran públic considera el judici dels acadèmics no oficials com una cosa tan important, el mecanisme interior de l’Acadèmia per altra part ofereix tantes garanties al lector que els tiratges que es fan dels autors favorits amb la distinció és formidable. L’escultor Dunyach, que és un dels homes d’aquest país que sap discernir amb més finor el sentit de civilitat i de civilització que es troba en el fons de la vida francesa, ens explicava aquestes delicadeses tan enyorades.

Cristòfor de Domènec

Fri, 19 Aug 1927 00:00:00 +0000

En Cristòfor de Domènec era una figura típica de l’Ateneu. Era el tipus just de l’intel·lectual de trenta anys endarrere. Era generós, tenia un cor d’àngel, era caòtic i desordenat. A l’hora de prendre cafè es posava en un lloc estratègic de la biblioteca. Quan una persona s’hi aturava, es posaven a parlar, millor dit, començava el monòleg d’En Domènec. Quan algun soci demanava que parlessin baix, sortien als corredors, i a peu dret, sota el bust d’En Verdaguer, a les set de la tarda encara la conversa durava en algun racó en penombra del saló d’actes. A quarts de vuit tornava fatigat i de vegades es bevia en aquella hora el cafè que li havien servit a quarts de tres. I fins a l’hora de sopar anava de taula en taula, dient una frase a l’orella de l’un, entaulant un tall de diàleg amb un altre, estrenyent la mà al de més avall. Semblava una papallona negra.

Feminisme

Tue, 14 Jun 1927 00:00:00 +0000

Una senyora em demana que escrigui a favor del feminisme i de les dones.

―Senyora, la seva invitació és molt amable ―li he respost―, però tinc massa bona opinió de les dones i un amor massa actiu a la veritat per caure en el parany del lloc comú ―sóc antifeminista per moltes raons. En primer lloc, crec que els drets s’han de concedir preferentment als febles, perquè els forts ja en tenen per natural. Vull dir que crec que les dones són més fortes en tots sentits que els homes. Després em fa horror de pensar que les dones, que pel fet de governar els homes governen el món, tinguin la poca gràcia de voler-nos destruir amb demandes de justícia exagerades les nostres mentideres il·lusions. Car convé que els homes tinguin la il·lusió que el governen. El meu antifeminisme és, doncs, integral, subjectiu i adjectiu alhora, i la situació actual de l’afer, en certs països, per exemple, a França, em sembla perfecta. A França, país en el qual les dones tenen en la vida social una situació infinitament superior a no importa quin altre país, el moviment feminista és nul.

Això pot durar anys

Wed, 12 Jan 1927 00:00:00 +0000

Tots els assaigs de discussió que s’han fet fins ara a casa nostra i a fora de casa ―malgrat la creixent actualitat― sobre el liberalisme i la democràcia, manquen d’una manera absoluta del més lleu element d’originalitat. Si en dubteu, llegiu el tractat de Stuart Mill “sobre el govern representatiu”, en el qual es discuteix i s’elabora tota la matèria de les relacions entre govern, poble i regiments polítics, en el sentit de produir una demostració general de la tesi que per a un país és impossible d’abandonar el terreny de les institucions liberals i democràtiques sense passar pel risc de caure en una sonsònia de poble asiàtic. Stuart Mill escrivia l’any 1850, si fa no fa. Si tornés de l’altre món i volgués publicar les seves obres es trobaria a la majoria dels països d’Europa que no podria. I hi ha qui diu que la democràcia és una cosa antiquada!

I el progrés, doncs?

Sat, 21 Nov 1925 00:00:00 +0000

Amb motiu de la pèrdua d’un submarí anglès en les aigües sinistres del Canal de la Mànega, els diaris fan una gran campanya contra els submarins. Seixanta xicots plens de joventut i de vida amb una rosa a cada galta s’han ofegat en les circumstàncies més diabòliques que la imaginació humana pot somniar. El drama dels submarins que no tornen a veure mai més la llum del sol, fa posar els cabells de punta. Els diaris, impressionats per tant de dolor esmerçat inútilment, criden desaforadament demanant que una convenció internacional prohibeixi a totes les nacions d’emprar els submarins.

Els grecs a Empúries i el classicisme tolerable

Wed, 18 Nov 1925 00:00:00 +0000

El desembarc dels grecs a Empúries i llur establiment a l’Empordà és un fet històric que ha estat tractat per persones d’una seriositat i d’una erudició aclaparadora. Han dit alguna cosa interessant o útil? No ho crec pas. Han considerat el desembarc dels grecs a Empúries com un tema que ben explotat pot donar consideració social o una càtedra a tot repòs. Els alemanys i els nord-americans que consideren la història del món com un pretext per tenir uns professors que fan rodar el cap, també hi han ficat cullerada. Aquests professors s’han presentat davant de nosaltres, honorables espectadors, i han tret uns bíceps terribles. D’Empúries, però, en saben alguna cosa?

Diumenge

Sun, 15 Nov 1925 00:00:00 +0000

Una cosa deliciosa: els diumenges esmorzar al llit i després fumar un cigarret submergit en el silenci deliciós i suavíssim de Londres. Del llit estant veieu, darrere els vidres de la finestra, unes xemeneies amb un panell que fumegen dins l’aire espès, i un bocí de cel gris i suau. Els teulats, negres i molls, tenen un baf blavenc. A casa hi ha una quietud absoluta. Només us sembla sentir el soroll conegut de les pensions angleses: un xiu-xiu darrere d’una porta mig oberta. Després unes pantufles que caminen i el lleu soroll del vestit d’una dona que es perd… Us sentiu transportat al cor d’una ciutat provinciana i morta. Solitud de diumenge!

Consideracions d’ordre elevat

Sat, 04 Apr 1925 00:00:00 +0000

Un dia entreu al Museu del Louvre. És ple de gom a gom. El Museu brunzeix. Les obres d’art, naturalment, no es poden veure. No teniu més remei que seguir la gent i escoltar el que diu. És un bon lloc per saber el que pensa, sobre l’art, el francès mitjà. Us sorprèn el comentari atinat que posa la gent davant cada cosa. La gent diu el mateix que el que sosté el criteri del “Petit Parisien”. El crític del “Petit Parisien” diu el mateix que el que sostenen els autors de divulgació estètica. Els autors de divulgació estètica diuen el mateix que el que sostenen els grans professors i els directors consagrats del moviment artístic francès. Entre el francès mitjà i els savis reconeguts hi ha una ratlla ininterrompuda. Tothom pensa i diu el mateix. Hi ha unanimitat, els dogmes no es discuteixen, la cultura es basa en la divulgació i en el batxillerat generalitzat fins a l’infinit.

La cuina catalana

Wed, 18 Mar 1925 00:00:00 +0000

El meu amic Pere Ynglada que ho sap tot, em deia no fa gaire que la cuina catalana es bat en retirada. És exacte. Els llibres clàssics de la culinària i de la gastronomia francesa eren plens de fórmules i de plats catalans, els quals eren molt celebrats i estimats per totes les persones de gust. Ara es troba molt de tard en tard, sobre les cartes dels restaurants, l’ofrena d’un plat català, i això és una desgràcia. És una desgràcia per a nosaltres i sobretot una desgràcia per als estrangers que no saben ni podran saber mai el que s’han perdut.

Un manifest literari

Wed, 25 Feb 1925 00:00:00 +0000

Diferents escriptors catalans han parlat ja del “manifest supra-realista” del jove escriptor Breton. És un manifest romàntic escrit per un home intel·ligent. Breton sap el que vol i ho diu clar. Vol la llibertat pura, és a dir, l’art il·limitat, instintiu i fresc com una rosa ―o almenys el que se’n diu l’art fresc com una rosa.

La polèmica és més vella que l’anar a peu. Hi ha dues menes de temperaments. Hi ha qui creu que l’art, si ha de donar un resultat, ha de tenir límits. Altres sostenen que els límits són contraris a la producció artística.

Mussolini, venedor de fum

Fri, 02 Jan 1925 00:00:00 +0000

A ROMA, COMPTATS DIARIS PODEN SORTIR AL CARRER. NOMBROSOS REGISTRES AL CENTRES DE L'OPOSICIÓ. INCENDI I ASSALTS A FLORÈNCIA.

He trobat en el meu “dossier” de periodista el programa feixista, tal com fou aprovat en el Congrés de Bolonya de l’any 20, i tal com fou ratificat en el Congrés de Nàpols, hores abans de la marxa sobre Roma i de l’elecció de Mussolini a la Presidència del Consell de ministres d’Itàlia. La gent es pensa que el feixisme era una reacció desenfrenada de la massa reaccionària i benpensant d’Itàlia. No és pas exacte. El feixisme tenia un programa importantíssim. El mateix programa de Lenin ―no menys―, aplicat, però, a l’antimarxisme. El programa, veus-el aquí, despullat de retòrica.

El negoci de la cultura

Thu, 01 May 1924 00:00:00 +0000

Les empreses destinades a portar la cultura a l’abast de tothom, es multipliquen a França. Hi ha tres setmanaris literaris a preu ínfim i de llarg tiratge: “París Journal”, “Les Nouvelles Littéraires”, “Candide”. S’anuncia la sortida d’un altre setmanari: “Les feuilles littéraires”. Aquests setmanaris no són pas esforços d’alguna tendència o capelleta intel·lectual, sinó que són negocis dels editors. Són fets a tota despesa i com que hi ha diners poden ésser interessants. Ho són certament: el “Candide” ha tingut un èxit fulminant.

Mentre arriben els experts

Thu, 10 Jan 1924 00:00:00 +0000

Com tothom sap, s’ha arribat a constituir una comissió internacional d’experts, posada a les ordres de la Comissió de Reparacions, per determinar la capacitat de pagament d’Alemanya. El sol fet de la creació d’aquesta comissió és ja un triomf de la tendència revisionista. La xifra de reparacions no és pas una xifra concreta i determinada. En realitat, el gran argument que ha fet Alemanya per no pagar ha estat la impossibilitat de fer-ho abans de saber fixament el muntant del deute. Alemanya, ajudada pel corrent revisionista mundial, sobre tot americà i anglès, ha demanat sempre la determinació de la xifra del deute. S’ha passat cinc anys entre la negativa dels uns i la impassibilitat dels altres.

En començar l’any nou: el bon vell temps de l’absolutisme

Fri, 12 Jan 1923 00:00:00 +0000

¿Què podem esperar d’aquest 1923 que ara començava?

L’actual situació d’Itàlia té l’avantatge d’ésser una simplificació plena de vida i de color de la situació general. Si Itàlia ha vist primer el ràpid exhauriment i després la sobtada desaparició del seu Estat lliberal, en les altres nacions de l’Europa balcanitzada es produeixen no ja símptomes, sinó fets, de descomposició jurídica, política o moral. Aquí la vida d’un home ha passat a ésser una cosa que no compta. Mai les facultats animals i brutals de les persones havien estat tan desenrotllades. Aquí teniu, per meditar, el feixisme de Baviera i el feixisme d’Hongria, i l’assassinat “nacionalista” de Rathenau, i l’assassinat “nacionalista” del polonès Narutowicz i les salvatges execucions nacionalistes d’Atenes, l’apologia de les quals s’ha pogut llegir en una certa premsa francesa. I aquí teniu a Lleó Daudet, tova caricatura de Sil·la, amb els seus programes per portar d’una manera automàtica la pau al món, i aquí teniu, encara, els deliris del Morning Post, que invoca cada dia l’oli de ricí per a tots els anglesos que no són conservadors ni reaccionaris. Tots aquests han descobert ara a Sorel, i diuen que la violència és l’única manifestació tangible de la realitat. Però el cas és que la pau s’allunya cada dia i la balcanització d’Europa continua, i ara tothom evoca el bon vell temps de l’absolutisme i la Santa Aliança i la “dolça” figura de Metternich.