Josep Navarro i Costabella · Papers Vells

Conversa amb el professor Joaquim Xirau

Fri, 15 Mar 1929 00:00:00 +0000

Les conferències filosòfiques de l'Ateneu Barcelonès

Els nostres lectors saben que avui, a les deu de la nit, serà donada a l’Ateneu Barcelonès, la tercera de les conferències filosòfiques. Aquesta vegada ocuparà la docta tribuna l’il·lustre catedràtic de lògica fonamental en la Facultat de Filosofia d’aquesta Universitat.

És costum d’interviuar l’autor dramàtic abans de l’estrena, el pintor abans de l’exposició, el literat abans de publicar el seu llibre; per què, doncs, no hem de fer el mateix amb el conferenciant abans de la conferència?

La diada d’Innocents

Fri, 28 Dec 1928 00:00:00 +0000

He notat que, d’uns quants anys ençà, la diada d’Innocents ha perdut molt del seu prestigi. En dir prestigi em refereixo, naturalment, a tot allò que la festa té d’infantil i bullanguer.

Actualment les facècies de la diada queden reduïdes a la mínima expressió: estrena de tres o quatre comèdies i algun solt periodístic d’aquells que ensenyen la cua.

Recordo, i els meus records gairebé són visibles a simple vista, que anys enrere la diada d’Innocents era una mena de carnestoltes sense disfresses. Vull dir que la gent esperava la diada d’avui per riure amb tota la boca, aguantant-se la panxa.

El problema econòmic del novel·lista

Sun, 16 Dec 1928 00:00:00 +0000

Em referiré, per segona i darrera vegada, si no hi ha res de nou, a determinats comentaris que ha suscitat el veredicte emès pel Jurat del Premi Crexells.

Hom addueix, en contra de la concessió del premi a una novel·la, les dificultats que s’oposen a que els nostres novel·listes produeixin. Per a nomenar les coses pel seu nom, hauríem de dir: ―Senyors, en novel·la no esperin res de bo. Sí, veuran que es publiquen novel·les, però no en facin cas; són dolentes. No saben que els nostres novel·listes, pobra gent, tenen altra feina?

No podem tenir novel·la?

Sat, 15 Dec 1928 00:00:00 +0000

Tal com era previst, els comentaris sobre el premi Crexells no s’han fet esperar. Hi ha motius per creure que tardaran a estroncar-se. El tema és ric de suggestions.

En sumar-me a la llista dels comentaristes he de declarar per endavant que, en efecte, ningú, absolutament ningú, no pot dubtar de la recta intenció i de la competència del Jurat. Aquest aspecte de la qüestió, per tant, i almenys per la meva banda, queda eliminat. Ara, que resten tota una colla d’altres aspectes de prou interès i que hom no pot negligir.

El blau i el caqui

Sun, 18 Nov 1928 00:00:00 +0000

Fa temps que fou iniciada la batalla contra el color blau en el vestit dels obrers. Els primers d’aixecar-se en armes, diguem, van ésser els mateixos interessants. El vestit blau fou víctima de la seva pròpia popularitat. Adquirí massa el caràcter d’uniforme. I encara que els nostres obrers consideren que la formació és imprescindible quan hom torna de menjar el be pasqual, senten una evident repugnància per la lliurea.

D’altra banda, el vestit blau va perdre, com qui diu, de cop i volta, tot el seu prestigi. I això que havia estat considerable. No dubto a assegurar que fer la història del vestit blau equivaldria a historiar, en un aspecte, les darreries del segle anterior i gairebé tot el primer quart de la present centúria.

El pas submarí

Fri, 09 Nov 1928 00:00:00 +0000

És segur que encara hi ha qui discuteix quin nom hem de donar als trens qui circulen pel subsòl de Barcelona. “Metro”? Subterrani, potser?

Quant al Transversal, el deixarem de banda. En això, almenys, que cadascú li doni el nom que més li plagui.

Ara, respecte l’altre, el gran, la cosa varia. A ell no li escau ni un nom ni l’altre. Mereix que hom l’anomeni el pas subterrani.

I que no ho dic pas perquè sí és fàcil de comprovar. Només cal prendre’s la molèstia d’entaforar-se a l’estació de la Plaça d’Urquinaona.