Josep Maria Capdevila · Papers Vells

Seguint la cultura grega

Wed, 29 May 1929 00:00:00 +0000

Podem aprendre molt de la cultura grega antiga, però voler-s’hi cenyir fóra no entendre’n el sentit. La cultura grega era una petita realització d’art, de veritat i de poesia, i era una gran aspiració que es veié acomplida en la Roma catòlica. Era un somni de bellesa que un bon dia s’acomplí. Duia la melangia d’ésser només que un somni; després vingué l’alegria de veure que la realitat encara excedia en bellesa aquella ombra de vida somniada. L’escultura grega, diu Hegel, té un no sé què de melangia. També en té la poesia antiga. I ben sovint arriba a la tristesa. Horaci mateix és d’una tristesa profunda. La vida antiga era dura, sense consol. La poesia, l’art, els era una fantasia, un món de fantasia per a distreure’s del viure, era un somni de consol: no els era més. Fou el Cristianisme que posà aquella poesia com a real, i com a somni aquesta vida transitòria. Allò que els antics somniaven els ho posà com a etern, i la vida que sofrien els ho posà com una ombra. I per això el món antic, meravellat, es féu de seguida cristià, i l’antiga cultura pogué veure’s acollida per la nova cultura cristiana.

Un realisme falsificador

Tue, 28 May 1929 00:00:00 +0000

Tenim un seguit de novel·les, de quadrets literaris i de contes, de l’aire de La Punyalada, d’En Vayreda, i Els sots feréstecs, d’En Casellas, que, amb el pretext d’un realisme literari, ens calumnien. Imaginem que obrim, amb una dotzena d’aquestes obres, una col·lecció i, vertida a una altra llengua, l’oferim a l’estranger. Aquests lectors llunyans, als quals faríem conèixer així el nostre país i la nostra gent, què en pensarien? Els donaríem en aquests llibres només que descripcions d’un país salvatge poblat de gent anormal o de passions violentes i desfermades, un país degenerat pel crim i el vici… Segur que el món és ple de brutalitat i violències. Però aquesta literatura, no és una brutalitat i una violència més? Per obtenir relleu literari en una obra, per colpir la fantasia del lector, deformen la realitat i la falsegen. I al capdavall al lector li cau el llibre de les mans, potser sense esma d’acabar…

Joan Crexells: Les seves tendències ideològiques

Tue, 01 Feb 1927 00:00:00 +0000

El nostre amic fou un estudiós, un home de lletres mort abans d’hora, abans de poder acomplir les promeses que ens en podíem fer.

¿No el recordeu, prim, espigat, amb el pas decidit, i uns llibres sota el braç, mig cloent els ulls de miopia i alçant la testa petita, parlant i duent amb la mà el compàs del que deia? Tenia un gest decidit, una voluntat decidida i tota posada a l’estudi, al saber: s’hi donava adeleradament fins obtenir el que volia. I a la seva cultura no mesclava simulacions, no representava cap mena de comèdia. S’ho prenia tan seriosament que li era un fonament moral. No havia hagut de sostenir lluites per poder viure, ningú no l’havia fortament contradit. Orgullós de l’estudi, mirava com a molt inferior qualsevol altra professió. Era l’estudiós que vol aprendre indefinidament amb una curiositat inexhaurible. I moria amb aquest mateix desvetllament encuriosit, bé que en mig d’un canvi profund en el seu pensament i que li hauria arribat ànima endins.

L’home utòpic

Sat, 27 Aug 1921 00:00:00 +0000

Moltes vegades, darrera els «ideals» que mouen revolucions i tumults, entusiasmes i deliris, declamacions i somnis, hi ha només que formes diverses d’una representació utòpica de l’home, formes diverses de l’home utòpic.

Hi ha esperits solitaris que es lamenten tothora de no haver trobat encara qui els comprengui, de no haver trobat home fet a gust de la llur ànima. Diògenes cercava un home amb una llanterna. Rousseau, a les velleses, havia de dir que no havia trobat mai un home com ell voldria.

Les coses

Fri, 15 Jul 1921 00:00:00 +0000

Sortim al camp i vora la ribera, vora vora les pedres, hi ha un bell arbre. Què val més, el còdol o l’aigua o l’arbre ombrívol? ―Però, hi ha coses al món que valen més que altres coses? I quina norma les posa en jerarquia?

Dues correnties predominen en la ideologia d’ara que esborren jerarquies o anivellen les coses, o bé en si mateixes o bé fent-les dependre d’ordres externs a elles, de motius que no són elles.

Influència moral del Glosari a Catalunya

Tue, 29 Feb 1916 00:00:00 +0000

Fou exposat en una glosa l’estat dels esperits, i, tal volta, dels esperits millors, a Catalunya, aleshores del «fi de segle». La glosa era sobre el dietari d’En Rierola. Fa oir-hi el glosador els ressons a casa, del mot «anarquia»; fa oviradores les sinistres coloracions d’aquell horitzó.

Però les notes romàntiques de la poesia maragalliana foren allavores la cançó d’una sirena més perillosa. Per al nostre tema, veus-aquí un dels insomnis del bon, del gran poeta; és, tal volta, dels més coneguts. El poeta, a un vell «d’aquests que van cantant pel món», «sempre enllà, sempre enllà, esbullada la gran barba, i la llaga cabellera grisa voleiant», li dictaria, imagina, una cançó d’amor. Li encomanaria, ans del comiat, que no l’oblidés. «I enllà se’n aniria la cançó». «Els sols la daurarien i les serenes li donarien un misteriós encís, se faria forta amb els vents i dolça amb les sentors de la matinada; el vell la cantaria llagrimejant en ses majors misèries, estenent les mans a un mos de pa, i un dia de bona fortuna la cantaria bàquica tot fent tentines al sortir de la taverna; l’endemà matí, anant ell tot sol pels boscos, seria pura com un refilet d’aucell, i al capvespre, en arribar a la ciutat ja tota encesa, se retorceria voluptuosa. I arreu la gent l’aprendria i cadascú a sa manera. I al vell mateix, sentint-la a chor represa entorn seu, se li aniria transformant, l’aniria tornant a aprendre, sempre vella i sempre nova».