<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Joaquim Torres-García · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/joaquim-torres-garcia/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Thu, 01 Nov 1917 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/joaquim-torres-garcia/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Art-Evolució</title><link>https://papers-vells.pages.dev/joaquim-torres-garcia/art-evolucio/</link><pubDate>Thu, 01 Nov 1917 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/joaquim-torres-garcia/art-evolucio/</guid><description>&lt;div class= "seccio">A manera de manifest&lt;/div>
&lt;p>L&amp;rsquo;art ha de ser quelcom en corcordància amb el curs de la vida. Perxò hem d&amp;rsquo;ésser evolucionistes. No podem admetre res que en si no sigui evolució. En cada una de les nostres obres deu realitzar-se aquest procès evolutiu sobre de nosaltres mateixos. No ens serà possible tenir una manera invariable. Ni admetre la formació d&amp;rsquo;escoles. Ni tampoc tenir criteri, si aquest ha de basar-se en quelcom d&amp;rsquo;immòbil que pugui servir de punt o terme de comparació. En tot cas, nostre criteri, ha d&amp;rsquo;evolucionar constantment.&lt;/p></description></item><item><title>L’evolució de la pintura a Catalunya en el darrer quart de sigle</title><link>https://papers-vells.pages.dev/joaquim-torres-garcia/l-evolucio-de-la-pintura-a-catalunya-en-el-darrer-quart-de-sigle/</link><pubDate>Tue, 15 Aug 1916 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/joaquim-torres-garcia/l-evolucio-de-la-pintura-a-catalunya-en-el-darrer-quart-de-sigle/</guid><description>&lt;div class= "cita">Aquestes notes foren llegides per son autor en l'Exposició d'Art Nou Català de Sabadell, celebrada durant el mes d'Agost de 1915.&lt;/div>
&lt;div class= "seccio">I&lt;/div>
&lt;p>No vull referir-me, aquí, sinó a l&amp;rsquo;evolució que jo mateix he viscut, rebent qualque volta la seva influència. Els meus records no van enllà del 1890. La idea que es tenia allavores de l&amp;rsquo;art, era la de molts pintors que encara viuen entre nosaltres, de l&amp;rsquo;època aquella. Deixant a part el matís de cada personalitat, i el tema preferit per cada ú (única cosa que els diferenciava) en essència, un mateix concepte d&amp;rsquo;art els informava: l&amp;rsquo;ofici, posat al servei de no importa quina realitat. Intervenia, doncs, poc la imaginació, i menys, encara, un sentit estètic profund. Fos un tema històric, el desenrotllat en la tela, o qualque anècdota més o menys pintoresca, o un paisatge, o bé una obra de pura imaginació (cosa ja més rara) el to era el mateix, el mateix afany en tots: la reproducció de la realitat, sense sentit en el color, sense l&amp;rsquo;ambient de la llum, i sense totes aquelles coses, d&amp;rsquo;ordre purament plàstic, per les quals l&amp;rsquo;art existeix; a més, sense emoció, sense misteri, sense poesia, i, ja no cal dir-ho, sense atènyer aquella altura, a on viuen serenament les obres amb segell d&amp;rsquo;eternitat. Per aquells anys, i fins molt després, aquesta va ser l&amp;rsquo;única idea que es va tindre de l&amp;rsquo;art.&lt;/p></description></item></channel></rss>