«Ifigenia a Taurida» de Gluck, y el públich barceloní

Thu, 19 Apr 1900 00:00:00 +0000

Després de més d’un sigle d’existencia, ha arribat a estrenarse á Barcelona aquesta hermosa obra del gran Gluck. La personalitat del músich s’hi veu en ella magníficament compenetrada ab la grandiosa tragedia grega que li serveix d’assumpto, formant lletra y música, d’un cap al altre de l’obra, un armónich conjunt d’homogeneitat complerta. En ella s’hi troba una potent expressió dramática, ab tot y la simplicitat de la orquestació. Gluck realisa la fusió de la poesía ab la música, fent d’aquesta’l complement necessari del drama parlat, desterrant del drama lirich tots els artificis que res tenen que veure ab el desenrotllo natural de l’acció, convertint al cantant en un verdader actor y no en un joglar de la gola, y fent que l’ample recitat y la serena melodia constituheixin els factors únichs del drama musical. Ifigenia á Taurida es una demostració pràctica de las, en aquella época, revolucionarias teorías de son autor, que tan bellament havia exposat en el prólech d’Alceste; y en l’audició d’aquella, com en la de totas sas obras, nostre esperit s’esplatja y ens transporta á las regions serenas ahont la inspiració del geni alemany ha lograt fecondar l’Art musical per medi de l’intim consorci entre la Bellesa pura y la pura Veritat.

Joaquim Pena · Papers Vells

«Ifigenia a Taurida» de Gluck, y el públich barceloní