<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Joaquim Folguera · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/joaquim-folguera/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Wed, 15 May 1918 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/joaquim-folguera/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Joan Maragall</title><link>https://papers-vells.pages.dev/joaquim-folguera/joan-maragall/</link><pubDate>Wed, 15 May 1918 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/joaquim-folguera/joan-maragall/</guid><description>&lt;p>&lt;a href="https://papers-vells.pages.dev/joan-maragall/">Joan Maragall&lt;/a>, nascut a Barcelona, íntim de Barcelona, mort potser d&amp;rsquo;ella mateixa, no desmentí mai la carta de naturalesa. Com a poeta i com a home fou barceloní.&lt;/p>
&lt;p>Com a poeta el seu lèxic era d&amp;rsquo;un dolç abandó, d&amp;rsquo;una dolça impuresa molt barcelonina. Si el seu esperit semblava ocell de bosc, venia d&amp;rsquo;una excitació molt urbana, del delit per la Naturalesa. Maragall davant del camp era com un treballador que surt a fora els diumenges, ple d&amp;rsquo;un líric contentament així que l&amp;rsquo;oloreta de pins o del mar se li enfila pel nas. Tenia un cert tremolor de sosprès, de tímid que no hi està gaire fet a veure el foc torbador de la Naturalesa o bé que està no més acostumat a veure&amp;rsquo;l de tant en tant. Per això la seva sensibilitat era tan afinada al mateix temps que tan pudorosa.&lt;/p></description></item><item><title>Primer llibre de poemes, de Josep Mª de Sagarra</title><link>https://papers-vells.pages.dev/joaquim-folguera/primer-llibre-de-poemes-de-josep-ma-de-sagarra/</link><pubDate>Thu, 10 Jun 1915 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/joaquim-folguera/primer-llibre-de-poemes-de-josep-ma-de-sagarra/</guid><description>&lt;p>Aquest Primer Llibre de Poemes d&amp;rsquo;En &lt;a href="https://papers-vells.pages.dev/josep-maria-de-sagarra/">Josep Maria de Sagarra&lt;/a>, inicia un nou camí en la present evolució de la poesia catalana. Per l&amp;rsquo;estil i pel pensament se separa el seu autor de la tònica general dels nostres joves poetes. En lo que es refereix a l&amp;rsquo;estil, adopta una posició de sinceritat. Però la sinceritat d&amp;rsquo;estil de la poesia d&amp;rsquo;En Sagarra no és, en el fons, la que un temps predicava En &lt;a href="https://papers-vells.pages.dev/joan-maragall/">Joan Maragall&lt;/a>. En Maragall predicava la folgança d&amp;rsquo;expressió com un sentiment, i En Sagarra l&amp;rsquo;adopta com un sistema, lo qual no és una mateixa cosa. En Maragall es deixava dur per l&amp;rsquo;embranzida lírica i no rompia la llei mecànica del vers, sinó quan aquesta llei no podia contenir la força i la integritat de l&amp;rsquo;expressió. Mes En Sagarra obra d&amp;rsquo;una mena diversa: ell comença ja el seu cant en una posició de sinceritat, i en açò rau el seu estil. El seu cant no sembla sostingut per les ratxades d&amp;rsquo;un foc inspirador de belles paraules, sinó més aviat per un caliu de brases, íntim i mesurat. No improvisa belles expressions ni se serveix de retoricals paraules, sinó que &lt;em>canta&lt;/em> de la mateixa faisó que &lt;em>diria&lt;/em>, ço si planerament, simplement. Podríem dir que l&amp;rsquo;estil d&amp;rsquo;En Sagarra és l&amp;rsquo;estil de l&amp;rsquo;amistat; té d&amp;rsquo;aquest humà sentiment la virtut d&amp;rsquo;endinsar-se, poc a poc, en l&amp;rsquo;esperit del llegidor i quedar-hi confós en un íntim abraç: el coll- lliga, per així infondre-li d&amp;rsquo;una més profunda guisa l&amp;rsquo;idea i&amp;rsquo;l sentiment que conté.&lt;/p></description></item></channel></rss>