Joaquim Folch i Torres · Papers Vells

La descoberta de Catalunya

Sat, 12 Jan 1929 00:00:00 +0000

La generació literària actual, ben al revés d’aquella joventut pseudoparnasiana de l’any 1907 que era enemiga del «ruralisme», sembla donar-se amb un amor creixent a n’això que ve a constituir per a ella com la «descoberta de Catalunya». Els que som lectors interessats d’una gran part almenys de la producció literària actual, en els llibres de prosa i de poesia de la gent que ara escriu, hi trobem, sovint, una tan bella i nova reflexió del paisatge nostre i de les figures que el poblen, i una tan amorosa i íntima percepció i penetració d’ambdues coses, que de fet pot dir-se que aquests escriptors han fet el descobriment de llur terra. És clar que altres insignes literats abans dels d’ara, havien descrit amb igual amor i penetració els homes i els paisatges nostres i que per tal, en aparença almenys, res de nou vénen a fer els que ara escriuen, més de tal faisó l’art mena les activitats dels homes, que de cada artista ver, es pot dir que fa el descobriment de la natura i que en art, per tal es pot afirmar que és malaurat aquell que no descobreix la Mediterrània.

No està bé d’enutjar-se contra l’art d’avantguarda

Sat, 05 Jan 1929 00:00:00 +0000

L’art d’avantguarda té molta gent enfadada. Hi ha entre els enfadats, crítics intel·ligents i crítics que no ho són tant, «amateurs» desvetllats que volen ajustar llur pas al pas de les coses i no hi entren; gent que s’ofèn, com aquell pagès que no sabia de lletra i s’indignava tenint al puny enèrgicament sacsejada la carta que un noi seu li acabava de trametre de Barcelona; saberuts d’aquells que tenen la veritat al cos com qui hi té un rei i no volen passar per altra veritat que la seva; acadèmics catastròfics que anuncien el pròxim anorreament de totes les arts belles i mig belles; pintors bons que, després de molts anys de lluitar, s’han fet un públic d’aficionats admiradors i troben que això s’hauria de privar, perquè desorienta el públic; i encara a la cua hi ha una massa de gent que es mira els quadros amb mala cara i diu, seguint la moda: «No hi ha dret».

La venda d’obres d’art del Govern dels Soviets

Fri, 30 Nov 1928 00:00:00 +0000

Els dies 6 i 7 del corrent, va tenir lloc a Berlín, la venda d’obres d’art, convocada pel Govern de la República dels Soviets de Rússia. Un luxós catàleg, proveït de nombroses reproduccions fototípiques, anunciava al món dels amateurs aquesta subhasta que diuen que el Govern rus feia com a via d’assaig, d’una sèrie de vendes que havien de succeir-la. El catàleg anunciava que els objectes que s’anaven a vendre, procedien part del Museu de l’Ermitatge, i part de dos altres palaus públics. Això venia a dir als amateurs burgesos (que són ara com ara els únics amateurs possibles que hi ha arreu del món), que no res del que es venia era producte de les incautacions que l’armada roja va fer de totes les col·leccions i propietats privades. Així els escrúpols eren infundats, i tothom podia comprar sense recances.