Entorn de Virgili

Tue, 23 Dec 1930 00:00:00 +0000

Roma ha viscut cent anys terribles de sagnants lluites interiors, i passa ara la crisi de totes les institucions. Els anys que seguiren a la mort de Juli Cèsar, els romans semblaven arrossegats per una cega follia criminal i fratricida. La terrible guerra de Perusa dugué la desesperació als esperits. Enmig d’aquesta, un crit d’angoixa s’alçà: és l’epode XVI d’Horaci, fèrvid, ple de desesper. Una segona generació es llança a la guerra civil i Roma s’enruna per ella mateixa. Quan tants d’enemics no han pogut ensorrar-la nosaltres ―diu el poeta―, generació impiadosa, nosaltres l’aterrarem i de nou el solar de Roma serà de les feres; el bàrbar escamparà les cendres de Roma, i les potes dels seus cavalls sollaren la Ciutat; amb mà insolent llançà al vent els ossos de Quirí. El poeta, per no veure l’espectacle sacríleg, invità els que no vulguin restar allà on ja no hi ha esperança a fugir a una altra terra, a Occident, a passar la mar, a la terra benaurada on regnen la pau i una edat d’or eterna. Aquesta fuga és el crit de desesper d’un home que havia lluitat en els partits polítics, però que ara podrà dir enervat: «Mai en llur ferocitat lluitaren entre ells ni els lleons, ni els llops, sinó sempre contra una espècie diferent.»

Joaquim Balcells · Papers Vells

Entorn de Virgili