Joan Puig i Ferreter · Papers Vells

Mitges mentides

Fri, 26 Apr 1929 00:00:00 +0000

Sempre resulta curiós ―si no sempre agradable― de llegir les impressions que a l’estranger ha tret del pas per la terra nostra. Ara mateix un llibre de Francis Carco, on es parla de Barcelona, ha tingut entre nosaltres un “succés d’estime”. A tot país li agrada que l’estranger el vagi a descobrir. En general, però, allò que l’estranger descobreix en un país no és de la major importància. És per això que sempre cal llegir els llibres de viatges per terres estrangeres amb una certa reserva, tot admirant, en els millors casos, l’art de l’escriptor viatger. La reserva, doncs, es referirà a la veritat, a la realitat de les coses que ens són contades.

Nens pobres

Sat, 13 Apr 1929 00:00:00 +0000

No sé per què avui tot el dia que penso en nens pobres. Serà perquè ahir al vespre vaig llegir al diari que una criatura malalta fou abandonada, tota despullada, al mig del carrer? Un cas de barbàrie, com deia el diari! (Però en aquesta qüestió del tractament de nois pobres gairebé tot és barbàrie entre nosaltres.) Seria perquè aquesta mala impressió de salvatgeria ha coincidit, en mi, amb una recent visita a una escola de nens pobres, fosca, bruta, humida, mal olent? No ho sé, no ho sé. El cas és que la nit passada no he fet més que somniar criatures desemparades, deixades sofrents. Tant és així, que en llevar-me he començat un conte on descric el desvetllament de la consciència d’un noi, quan comença a protestar, silenciosament, en el seu interior, contra la injustícia familiar i social.

És així!

Wed, 02 Jan 1929 00:00:00 +0000

Sí, és així, senyor Josep Pla, i totalment d’acord. Hauríem de mirar, en efecte, que el fracàs d’aquest any no es repetís. Fracàs de qui? Parlem-ne.

Em penso haver llegit tots els comentaris que els nostres escriptors han publicat amb motiu de la no concessió del Premi Crexells. Després dels tres articles de Joan Estelrich que ho diuen tot, amb una franquesa que mai no sabrem com agrair-li els que tenim la flaca i la pretensió d’“intentar” fer novel·la en aquest país que diuen que no en pot tenir, i després de l’article del senyor Josep Pla, net i tocant de peus a terra com a seu que és, a nosaltres, els escriptors de prosa narrativa, em sembla que ja no ens queda res a fer sinó aprovar…

Tot és història

Tue, 04 Dec 1928 00:00:00 +0000

Col·leccioneu diaris, revistes, prospectes dels que us donen pel carrer; si teniu la perseverança de guardar el que sigui, durant una vintena d’anys, us trobareu, un dia, en girar els ulls a la vostra col·lecció, que heu acumulat, insensiblement, els materials per a fer la història d’alguna cosa.

Jo tinc, de molts anys enrere; el costum de retallar dels diaris les notícies rares, extravagants, peregrines, absurdes o senzillament pintoresques, com, per exemple, l’anunci que recentment ha sortit als nostres quotidians, en el qual un estranger demana dades sobre una senyoreta vestida de tal manera, amb el rostre així o aixà i que en una època determinada es trobava en determinat lloc. (Retrec aquest exemple només per a donar una idea de la singularitat de les notícies que retallo.)

Dels viatges

Sat, 31 Mar 1928 00:00:00 +0000

És molestós de viatjar en cotxe de tercera i en aquests trens que s’aturen a totes les estacions. Els escriptors, homes de més sensibilitat que el comú de la gent, sovint se n’han queixat en els seus escrits. Confessem, però, que el gust de les comoditats ha pogut més, en ells, que l’afany d’observació i d’estudi del natural, com anem a demostrar.

L’home modern s’interessa massa per la seva persona, la dolçor de la benestança li fa oblidar massa sovint certs guanys més alts i especulatius que deixa escapar. Són a milers de milers els homes que per res del món no farien un llarg viatge si no poguessin tombar-se vanament damunt els coixins d’un sleeping i envoltar-se d’un ambient de silenci i de cotó fluix mentre el tren devora contrades i regions o traspassa fronteres.

Els llibres de memòries

Sat, 10 Mar 1928 00:00:00 +0000

Després de la gran guerra, els caps d’Estat, els polítics, els militars que jugaren un paper important en el conflicte, han publicat, l’un darrere l’altre, les seves memòries.

No dubtem pas que aquests llibres seran útils als historiadors de demà. De la imparcialitat d’aquests llibres hom no pot fer sinó dubtar-ne. En general, quan un polític, un home d’Estat, un militar, es decideix a escriure les seves memòries és per a justificar, per a defensar davant la seva època i davant la posteritat la seva actuació més o menys combatuda.