Ah! Barcelona...

Fri, 01 Oct 1909 00:00:00 +0000

Quan un fet tan greu y tan pròxim, com fou pera nosaltres la commoció de Barcelona en la última setmana de juliol, cau dintre del nostre esperit, se produeix en ell una torbació semblant a la que’s promou en un estany quan una gran roca estimbada hi cau y s’hi enfonza: que tota l’aigua s’estremeix y arremolina, y el llot que era en son fons s’alça y s’escampa en ella enterbolintla, y totes les coses que hi nedaven muden de lloch y en confusió pujen y baixen y se mouen en desordre, anant a fons les més lleugeres y surant un moment les més pesantes, y les de les vores al centre y les del centre arreconantse; fins que, la roca al fons ja per sempre ben quieta, l’aigua també va reposantse y cada cosa va tornant a son lloc segons la lley de sa natura, y l’ona s’aplaca en cèrcols que s’aixamplen, y s’aclareix a mesura que’l llot se va colant cap al fons altra vegada, fins a restar tersa y immòvil, reflectant de nou el cel en sa puresa: aixís mateix el nostre esperit, contorbat per la tribulació, cerca de nou la calma ordenant les passions agitades y la confusió dels pensaments: passen els temors, passa la ira, el judici torçat se rectifica, moltes resolucions tornen endarrera, y el fonamental impuls que’ns regeix la vida suaument avença, segur de son poder, vers aquell fí de bé que és el seu nort y no pot fallarli. Llavors serenament vé la pregunta que porta al darrera’l bon propòsit: ―Què ha sigut això? y ¿com ha estat? y ¿per què? y ¿què cal ferhi?

A n’en Pere Coromines

Thu, 11 Jul 1907 00:00:00 +0000

Ah! somniador, somniador, com me heu fet somniar! Jo no sé quina mena d’home sou vos que, en compte d’assecarvos en l’aridesa administrativa, ne trayèu aquesta ufana… Me direu que per vos no és aridesa, que res és aridesa desde’l moment que s’estima fins a tocar el viu… Ja ho sé, ja ho sé. Y be, doncs dirèm que sou un home de la mena dels Lesseps y Cecil Rhodes.

Joan Maragall · Papers Vells

Ah! Barcelona...

A n’en Pere Coromines