<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Joan Estelrich · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/joan-estelrich/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Sun, 23 Dec 1928 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/joan-estelrich/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Algunes reflexions. Entorn del “Premi Crexells”</title><link>https://papers-vells.pages.dev/joan-estelrich/algunes-reflexions-entorn-del-premi-crexells/</link><pubDate>Sun, 23 Dec 1928 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/joan-estelrich/algunes-reflexions-entorn-del-premi-crexells/</guid><description>&lt;p>El resultat, aparentment desolador, del primer concurs al «Premi Joan Crexells» ha ofert un bell pretext als crítics per a renovellar les consideracions sobre les possibilitats de la novel·la entre nosaltres.&lt;/p>
&lt;p>Quan, fa tres anys, &lt;a href="https://papers-vells.pages.dev/josep-maria-de-sagarra/">En Sagarra&lt;/a> encetà el tema, tinguérem ocasió d&amp;rsquo;exposar les nostres opinions sobre els aspectes editorials de la qüestió. Editorialment no existien altres obstacles que els de la limitació del nostre públic.&lt;/p>
&lt;p>&lt;a href="https://papers-vells.pages.dev/carles-riba/">En Riba&lt;/a>, en el pla de les idees, hi digué, en conferència memorable, coses substancioses. L&amp;rsquo;evidència del problema era palesa si comparàvem per exemple, la nostra lírica contemporània i la nostra novel·la. Per força havíem de constatar que la nostra lírica ens ofereix produccions de valor universal, permanent, dignes d&amp;rsquo;una cultura superior, mentre la novel·lística, en canvi, en el seu conjunt, presentava un to més aviat inferior; hi ha, és clar, algunes excepcions glorioses.&lt;/p></description></item><item><title>La fundació Bernat Metge</title><link>https://papers-vells.pages.dev/joan-estelrich/la-fundacio-bernat-metge/</link><pubDate>Sat, 01 Jul 1922 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/joan-estelrich/la-fundacio-bernat-metge/</guid><description>&lt;div class= "seccio">I. El Renaixement i Catalunya&lt;/div>
&lt;p>El nostre Ressorgiment nacional palesa les seves virtuts fecundes suscitant en el nostre poble, especialment en les seleccions intel·lectuals, un àvid afany de saber positiu i humà, d&amp;rsquo;educació de l&amp;rsquo;ànima. Les nostres lletres pròpies, tot just renascudes, no poden satisfer, però, per causa de llur insuficiència, les necessitats de lectura d&amp;rsquo;un poble modern i complexe. No tenim, nosaltres, autors clàssics pròpiament dits, o els tenim en quantitat escassíssima. I això és tal volta la conseqüència més dura de la dissort històrica que no ens permeté participar, com de dret ens pertanyia, en els beneficis vivificadors del Renaixement triomfant.&lt;/p></description></item></channel></rss>