Primeres notes sobre Ulysses

Sat, 01 Feb 1930 00:00:00 +0000

El primer contacte amb «Ulysses», fou motiu per a mi d’una inesperada decepció. Vivament encuriosit per un article de Valéry-Larbaud a la N. R. F. parlant d’aquest llibre, vaig procurar-me el text anglès (no traduït encara a cap altra llengua) massa fiat en els meus coneixements d’aquell idioma.

La lectura ―si lectura se’n pot dir― d’algunes pàgines, amb un enervant i infructuós treball de diccionari, em féu desistir ben aviat del meu intent. L’anglès de Joyce, esmaltat de mots irlandesos, argot periodístic i pur slang londinenc, barrejat amb vocabularis de l’edat mitja, academismes i àdhuc amb invencions verbals inèdites, resultava per a mi poc menys que inintel·ligible. El meu desig de conèixer una obra que sospita va única i d’assimilació indispensable donades les meves preferències literàries, esdevingué encara exacerbat davant aquell fracàs. Això explica que, tot just apareguda la versió francesa, portada a cap per tres traductors, un d’ells anglès, assistits pel propi Joyce (això m’aconsola una mica) m’apressés a adquirir-la, malgrat de tractar-se d’un tiratge limitat i caríssim. Calia encara un altre sacrifici. Trobar el temps necessari pe llegir amb atenció unes nou-centes pàgines in-quarto, atapeïdes i difícils. Uns lleures d’aquest istiu darrer me’l proporcionaren. Però no he tingut encara, malgrat de la meva decidida voluntat de fer-ho, el necessari per concretar en un assaig, de mesos projectat, la meva opinió sobre aquest llibre immens i incomprensible. (Aquest darrer adjectiu no és degut a cap descuit; és ben bé incomprensible el que vull dir). Les notes ràpides que segueixen, dedicades als amics d’Hèlix, deuen ésser considerades només com a una petita anticipació provisional, susceptible d’ésser ampliada i, fins i tot, rectificada si convé.

La meva música

Wed, 01 Jan 1930 00:00:00 +0000

Sincerament, dubto si sóc o no sóc músic. I és que, tret del precís moment en el qual produeixo, la música no m’interessa. Un fet ho demostra: m’agrada llegir i estudiar de tot, i fins profunditzar, i amb aquestes aficions múltiples, però, no he pogut ―ni amb la més bona voluntat― suportar el règim d’un tractat dels anomenats de composició.

La meva música és intuïtiva. Qualsevol altre compositor tindria por i pena de confessar l’absència d’audició interna. Per a mi, és un fet absolut. I, encara, no he fet res per adquirir-la, car en el meu cas és una cosa inútil. El meu fi ha estat crear unes sonoritats que difícilment l’audició interna més fina podria trobar. Si quedés sord la música hauria mort per a mi. Jo a Alemanya hauria estat sotmès a un cultiu microbicida d’audició interna.

Hèlix · Papers Vells

Primeres notes sobre Ulysses

La meva música