https://papers-vells.pages.dev/guillem-diaz-plaja/Arxiu d'articles de premsa antiga catalanaHugoenThu, 13 Oct 1932 00:00:00 +0000https://papers-vells.pages.dev/guillem-diaz-plaja/la-facultat-de-filosofia-i-lletres/Thu, 13 Oct 1932 00:00:00 +0000https://papers-vells.pages.dev/guillem-diaz-plaja/la-facultat-de-filosofia-i-lletres/<p>Allò que va donar al republicanisme històric una força que, en últim terme, havia d&rsquo;ésser-li necessària i suficient per a la implantació del nou règim, fou la incorporació de la massa intel·lectual espanyola, que adonant-se de tot allò que la monarquia representava per a les coses de la cultura, va veure clar que solament per un anorreament del vell règim seria possible l&rsquo;acompliment d&rsquo;un programa de renovació mental capaç de salvar el país. Per càlcul o per negligència ―o per ambdues coses plegades― la monarquia deixà tots els problemes que afectaven el fet cultural en un abandó que no vacil·laríem a conceptuar de monstruós. Així doncs, havia d&rsquo;ésser una conseqüència immediata de la victòria republicana una revisió i una solució de tots els problemes que fan referència a la instrucció i a la cultura.</p>https://papers-vells.pages.dev/guillem-diaz-plaja/la-deshumanitzacio-del-gest/Thu, 13 Mar 1930 00:00:00 +0000https://papers-vells.pages.dev/guillem-diaz-plaja/la-deshumanitzacio-del-gest/<div class= "seccio">Objectes expressius</div> <p>El mateix delit de depuració que empeny el cinema vers una progressiva simplificació del gest facial el mena ―com a última conseqüència― a allò que pot anomenar-se la deshumanització del gest.</p> <p>No oblidem que la inicial victòria del rostre humà com a valor expressiva no és més que una fortuïta resultant dels lligams que el teatre serva amb el cinema nou-nat. Car, repetim-ho, el cinema és un revaloritzador de les superfícies expressives: utilitza per tant l&rsquo;home i el món circumdant, com a objectes, en un mateix rengle. No hi ha ―en pura doctrina cinematogràfica― cap jerarquia.</p>