<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Gaziel · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/gaziel/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Mon, 30 Mar 1914 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/gaziel/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Henri Bergson o la decadència d’Atenes</title><link>https://papers-vells.pages.dev/gaziel/henri-bergson-o-la-decadencia-d-atenes/</link><pubDate>Mon, 30 Mar 1914 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/gaziel/henri-bergson-o-la-decadencia-d-atenes/</guid><description>&lt;p>El viatger diria, si no fos massa dir, que aquesta Hora d&amp;rsquo;avui fa reviure a París la decadència d&amp;rsquo;Atenes, quan ―desfeta la pompa de l&amp;rsquo;imperi alexandrí― Demetrius Poliorcetes esdevingué tirà i l&amp;rsquo;ensenyança filosòfica de les Escoles va tornar-se ―segons paraules d&amp;rsquo;Atenàgores― una mena de joc accessible a les mateixes cortesanes. Segons aquest paral·lel, el tirà de la França actual seria l&amp;rsquo;esperit que encarnà, fa pocs dies, Mme. Caillaux, i l&amp;rsquo;èmul de Teofrast vindria a ser aquest M. Bergson, que parla tots els divendres «De la mèthode philosophique», al Col·legi de França.&lt;/p></description></item><item><title>La evolució del Sr. Lerroux</title><link>https://papers-vells.pages.dev/gaziel/la-evolucio-del-sr-lerroux/</link><pubDate>Thu, 20 Oct 1910 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/gaziel/la-evolucio-del-sr-lerroux/</guid><description>&lt;p>Després de l&amp;rsquo;últim discurs pronunciat pel senyor Lerroux, s&amp;rsquo;es feta evidentíssima la seva evolució, potser, en el fons, inconscient y involuntaria. El senyor Lerroux, potser sense adonàrsen, ha passat del seu període de revolta, de crítica duríssima y implacable, a un període contemporisador, oportunista y condescendent. La seva força purament instintiva, s&amp;rsquo;ha anat llimant al posarse en contacte ab la realitat y a travers dels seus llarchs y extensos viatges. Y ha vingut a compendre, al fi, que es més difícil conservar que destruir, obrar que permanèixer en una comodíssima actitut de revolta expectant y passiva.&lt;/p></description></item></channel></rss>