<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Frederic Mompou · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/frederic-mompou/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Wed, 01 Jan 1930 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/frederic-mompou/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>La meva música</title><link>https://papers-vells.pages.dev/frederic-mompou/la-meva-musica/</link><pubDate>Wed, 01 Jan 1930 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/frederic-mompou/la-meva-musica/</guid><description>&lt;p>Sincerament, dubto si sóc o no sóc músic. I és que, tret del precís moment en el qual produeixo, la música no m&amp;rsquo;interessa. Un fet ho demostra: m&amp;rsquo;agrada llegir i estudiar de tot, i fins profunditzar, i amb aquestes aficions múltiples, però, no he pogut ―ni amb la més bona voluntat― suportar el règim d&amp;rsquo;un tractat dels anomenats de composició.&lt;/p>
&lt;p>La meva música és intuïtiva. Qualsevol altre compositor tindria por i pena de confessar l&amp;rsquo;absència d&amp;rsquo;audició interna. Per a mi, és un fet absolut. I, encara, no he fet res per adquirir-la, car en el meu cas és una cosa inútil. El meu fi ha estat crear unes sonoritats que difícilment l&amp;rsquo;audició interna més fina podria trobar. Si quedés sord la música hauria mort per a mi. Jo a Alemanya hauria estat sotmès a un cultiu microbicida d&amp;rsquo;audició interna.&lt;/p></description></item></channel></rss>