<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Francesc Trabal · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/francesc-trabal/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Thu, 19 Dec 1929 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/francesc-trabal/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Una conversa amb Robert Gerhard</title><link>https://papers-vells.pages.dev/francesc-trabal/una-conversa-amb-robert-gerhard/</link><pubDate>Thu, 19 Dec 1929 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/francesc-trabal/una-conversa-amb-robert-gerhard/</guid><description>&lt;p>Fa un parell de mesos que torna a ésser a Barcelona aquest músic nostre, que les grans ciutats europees se&amp;rsquo;ns havien quedat fins ara. Benauradament, &lt;a href="https://papers-vells.pages.dev/robert-gerhard/">En Gerhard&lt;/a> ha decidit instal·lar-se a Barcelona.&lt;/p>
&lt;p>Volíem estudiar el músic més interessant de la nostra terra, per avui creiem més interessant reportar una conversa que hi tinguérem i deixar per un altre dia aquell propòsit.&lt;/p>
&lt;p>—A 12 anys (vaig néixer a Valls l&amp;rsquo;any 1896) deixava Catalunya i partia a Suïssa per seguir els estudis elementals i ingressar aviat a una Escola de Comerç. A finals de l&amp;rsquo;any 1913 decidia enfocar la meva carrera musical i em traslladava a Munic, on vaig ingressar a l&amp;rsquo;Acadèmia reial. Malauradament la guerra em rebotà de nou a Valls, i fou aleshores que vaig venir a Barcelona, on Granados i Marshall foren els meus mestres. Del 1916 al 1920 tinc l&amp;rsquo;honor d&amp;rsquo;ésser deixeble d&amp;rsquo;En Pedrell. He estat el seu últim deixeble. Aleshores començà per mi un moment, una mica llarg, massa complex per desenteranyinar-lo: era l&amp;rsquo;any 1921, vaig anar d&amp;rsquo;una banda a l&amp;rsquo;altra: Madrid, París, diverses ciutats alemanyes, Valls, Barcelona, Granada, Reus i només per atzar no vaig anar a Londres, ja veieu la situació, oi? En ésser l&amp;rsquo;any 1922 em tanco en una masia a la vora del meu poble, dos anys passats d&amp;rsquo;aquesta manera no em donaren el resultat que confiava, i, com una bala, el mateix 1923 en marxo i vaig a Viena a treballar amb Schönberg; el 1926 segueixo Schönberg a Berlín on anà nomenat professor a l&amp;rsquo;Acadèmia, i veus-aquí la meva vida fins que, el darrer setembre he tornat a Barcelona.&lt;/p></description></item><item><title>Una conversa amb Joan Miró</title><link>https://papers-vells.pages.dev/francesc-trabal/una-conversa-amb-joan-miro/</link><pubDate>Sat, 14 Jul 1928 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/francesc-trabal/una-conversa-amb-joan-miro/</guid><description>&lt;div class= "cita">La personalitat de Joan Miró es destaca amb relleu singular en l'actualitat artística del món. La Premsa francesa s'ha ocupat amb un interès ben especial de la seva obra i el nom del pintor català lluu amb fulgors originalíssims entre els de la jove pintura europea. Ell sosté amb orgull el seu origen terral i recalca l'accent racial de la seva obra. Totes aquestes consideracions justifiquen sobradament l'atenció que li dediquem. Això no vol dir, però, que ens conformem amb les seves opinions sobre persones i coses; ell és l'únic responsable de les seves paraules. Nosaltres oferim aquestes columnes a tots aquells que creguin que no han de deixar passar en silenci afirmacions que els toquen de dret. Acollir-los en aquestes columnes serà un deure i un honor per a nosaltres.&lt;/div>
&lt;p>Joan Miró, el pintor català que fa poc aconseguí tota l&amp;rsquo;atenció de la crítica d&amp;rsquo;art de tots els països amb motiu de la seva Exposició a la Sala Bernheim de París, ha estat uns dies a Barcelona, de pas cap a Mont-roig, i hem pogut obtenir d&amp;rsquo;ell uns mots sobre la seva vida.&lt;/p></description></item></channel></rss>