Una conversa amb Robert Gerhard

Thu, 19 Dec 1929 00:00:00 +0000

Fa un parell de mesos que torna a ésser a Barcelona aquest músic nostre, que les grans ciutats europees se’ns havien quedat fins ara. Benauradament, En Gerhard ha decidit instal·lar-se a Barcelona.

Volíem estudiar el músic més interessant de la nostra terra, per avui creiem més interessant reportar una conversa que hi tinguérem i deixar per un altre dia aquell propòsit.

—A 12 anys (vaig néixer a Valls l’any 1896) deixava Catalunya i partia a Suïssa per seguir els estudis elementals i ingressar aviat a una Escola de Comerç. A finals de l’any 1913 decidia enfocar la meva carrera musical i em traslladava a Munic, on vaig ingressar a l’Acadèmia reial. Malauradament la guerra em rebotà de nou a Valls, i fou aleshores que vaig venir a Barcelona, on Granados i Marshall foren els meus mestres. Del 1916 al 1920 tinc l’honor d’ésser deixeble d’En Pedrell. He estat el seu últim deixeble. Aleshores començà per mi un moment, una mica llarg, massa complex per desenteranyinar-lo: era l’any 1921, vaig anar d’una banda a l’altra: Madrid, París, diverses ciutats alemanyes, Valls, Barcelona, Granada, Reus i només per atzar no vaig anar a Londres, ja veieu la situació, oi? En ésser l’any 1922 em tanco en una masia a la vora del meu poble, dos anys passats d’aquesta manera no em donaren el resultat que confiava, i, com una bala, el mateix 1923 en marxo i vaig a Viena a treballar amb Schönberg; el 1926 segueixo Schönberg a Berlín on anà nomenat professor a l’Acadèmia, i veus-aquí la meva vida fins que, el darrer setembre he tornat a Barcelona.

Una conversa amb Joan Miró

Sat, 14 Jul 1928 00:00:00 +0000

La personalitat de Joan Miró es destaca amb relleu singular en l'actualitat artística del món. La Premsa francesa s'ha ocupat amb un interès ben especial de la seva obra i el nom del pintor català lluu amb fulgors originalíssims entre els de la jove pintura europea. Ell sosté amb orgull el seu origen terral i recalca l'accent racial de la seva obra. Totes aquestes consideracions justifiquen sobradament l'atenció que li dediquem. Això no vol dir, però, que ens conformem amb les seves opinions sobre persones i coses; ell és l'únic responsable de les seves paraules. Nosaltres oferim aquestes columnes a tots aquells que creguin que no han de deixar passar en silenci afirmacions que els toquen de dret. Acollir-los en aquestes columnes serà un deure i un honor per a nosaltres.

Joan Miró, el pintor català que fa poc aconseguí tota l’atenció de la crítica d’art de tots els països amb motiu de la seva Exposició a la Sala Bernheim de París, ha estat uns dies a Barcelona, de pas cap a Mont-roig, i hem pogut obtenir d’ell uns mots sobre la seva vida.

Francesc Trabal · Papers Vells

Una conversa amb Robert Gerhard

Una conversa amb Joan Miró