Francesc Madrid · Papers Vells

El que diu la gent d’en Cambó i d’en Pla

Fri, 21 Jun 1929 00:00:00 +0000

—Que ha llegit el llibre d’En Pla?

—Sí, l’he llegit detingudament…

—I què? Què li sembla…?

—Haurem de creure que la vida de Francesc Cambó és una vida santificada i miraculosa. L’exministre d’Hisenda és un d’aquests éssers afavorits per la gràcia divina i que tanmateix poden esdevenir sants com “curanderos”. Llegint el llibre d’En Pla, ens fa l’efecte de tenir a les mans una vida de Sant que va pel món salvant-se de les temptacions terrenals i realitzant aquells actes miraculosos que més tard la Santa Mare Església posarà a plet a la Cúria romana, com si es tractés d’una Benardeta o d’un beat Oriol, per tal de sospesar la quantitat de virtuts del futurible sant i donar el preu que es mereix a qui no ha fet més que actes gloriosos per honra i glòria de la bondat suprema.

Conversa amb el Sr. Francesc Pujols

Thu, 07 Feb 1929 00:00:00 +0000

Filosof i, per ara, veí de Martorell

Un tren ràpid ens porta al veí poble. A l’estació ens espera el distingit amic, senyor Pujols.

–Caram, caram, vostès per ací…! Ja em dispensaran que els hagi vingut a rebre sense tenir ben fet el nus de la corbata… Les preses, saben? Ja se’n faran càrrec! Vaja, vaja… Doncs, què els porta per ací…? Volen “fer el vermut”? Ací mateix; al bar de l’estació… Els sembla bé…?

Després de l’acord

Fri, 21 Dec 1928 00:00:00 +0000

El “Premi Joan Crexells” no ha estat atorgat. Tota la preparació d’“Acadèmia Goncourt” de la novella institució, tota l’autoritat i respecte que se li ha donat, no ha estat prou per a que els senyors que componien el jurat donessin a un escriptor de Catalunya, el premi ja cobejat de “Joan Crexells”.

Per què? És que no s’han publicat llibres notables aquest any? És que no hi ha ningú que hagi merescut el premi? Sí, hi ha hagut molta gent que ha fet el seu llibre notable: Puig i Ferreter, la seva “Vida interior d’un escriptor”; Josep Pla “Vida de Manolo” i “Cambó”, que també és una novel·la política. A. Esclasans, aquestes “Històries de la carn i de la sang”, que tenen un valor extraordinari i profund; Miquel Llor, el seu “Tàntal”, interessantíssim; Nicolau d’Olwer, “El pont de la mar blava”, que és una delícia, com tot el que escriu el mestre hel·lènic; Lluís Capdevila, amb el seu “Barcelona, cor de Catalunya”… I, doncs? Perquè no s’ha distribuït el “Premi Joan Crexells”? Per una raó ben clara i ben senzilla, perquè el jurat ha volgut complir degudament el seu comès, que és el de donar el premi, amb preferència a una novel·la inèdita, de mèrit. I tot el que s’havia presentat no era pròpiament una novel·la.

Un premi literari

Fri, 27 Jan 1928 00:00:00 +0000

Això dels premis literaris, ara es posarà de moda. A cada “season” necessitem un tema de diàleg, de polèmica, d’elogi o de crítica. Si no, ens avorriríem. Un any, vàrem iniciar la campanya de la novel·la, i, tothom, grans i petits, s’entregaren a fer novel·les, curtes i llargues; un altre any, es decidí la gent per demanar revistes literàries, i en sortiren dues o tres; ara hi ha el tema magnífic dels premis literaris. Degut a l’èxit que porta “le prix Goncourt”, En Joaquim Borralleras, un metge que no ha exercit mai i que és una de les persones més excel·lents que hem conegut, ha llançat la idea de crear una mena de “prix Goncourt” que portaria el nom d’aquell malaguanyat escriptor amic Joan Crexells. El doctor Borralleras és el president de la “Penya Mediterrània” de l’Ateneu, i la seva autoritat és gran i és justa. Poques persones com ell es dediquen a interessar-se per les coses d’art i pels homes artistes com ell. Ara, aquesta idea del premi literari, si arriba a realitzar-se, li deurem a ell. Però, naturalment, “el premi Joan Crexells” no serà a Catalunya una cosa semblant al dels Goncourt, perquè aquí sembla que se li vol donar al millor llibre català, sense especificar si és una comèdia, una novel·la, un llibre de física o un conjunt d’assaigs… I aquesta ens sembla l’equivocació. Aquesta barreja, més que afavorir, perjudicarà el repartiment i el bon èxit del llibre. El truc de l’èxit del “prix Goncourt” ha estat aquesta mena de “match” que existeix entre els novel·listes i que produeix les campanyes de propaganda dels editors.