<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Francesc Domingo · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/francesc-domingo/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Thu, 13 Jun 1929 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/francesc-domingo/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Per què els artistes catalans emigren a París?</title><link>https://papers-vells.pages.dev/francesc-domingo/per-que-els-artistes-catalans-emigren-a-paris/</link><pubDate>Thu, 13 Jun 1929 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/francesc-domingo/per-que-els-artistes-catalans-emigren-a-paris/</guid><description>&lt;div class= "cita">Un bon rostit pintat&lt;/br>
per un afamat,&lt;/br>
risca d'ésser&lt;/br>
una obra mestra?&lt;/div>
&lt;p>És un gran error creure que a França hi ha una veritable escola pictòrica. Les fonts del segle XVIII van estroncar-se al naixement de David. Després la pintura ha seguit un camí oposat a l&amp;rsquo;home, oposat a la vida, no responent a res absolutament de vital, no responent a cap necessitat de fons sensorial, sinó a una fam ―desig― per reproduir una delineació exacta de l&amp;rsquo;objecte. Watteau i els seus van heretar del moviment pictòric universal les lleis fonamentals. No varen caure mai en una escola de petits mestres.&lt;/p></description></item></channel></rss>