Ferran Soldevila · Papers Vells

La defensa de l’idioma

Fri, 07 Feb 1936 00:00:00 +0000

La vida d’un idioma, com tota vida, és una lluita constant. Constantment agents de destrucció o d’afebliment l’escometen, dels quals cal que constantment es defensi, sia transformant-los i assimilant-los, sia rebutjant-los. Àdhuc els idiomes més sòlids i robustos han de realitzar aqueixa funció de defensa. Amb més de motiu han de realitzar-la els idiomes afeblits i contaminats —com el nostre.

El català no és un idioma feble: n’ha donat proves eloqüents al llarg de la seva història; les ha donades, sobretot, en els segles de decadència. Però és un idioma afeblit. Els agents de destrucció o d’afebliment no hi troben sempre les defenses que haurien de trobar-hi. Actuen sovint amb tota llibertat. Si no han fet, si no fan més de mal, és perquè no duen més de virulència, no pas perquè trobin resistències eficaces.

Catalunya i la mar

Tue, 22 Jan 1929 00:00:00 +0000

En un dels nostres darrers articles, titulat “Els pobles i la mar”, fèiem observar el gran avantatge que la posició central concedeix als pobles per a la formació de grans Estats, remarcàvem el fet que els pobles marítims rarament es giren cap a l’expansió interior, i concloíem que, per aquest camí, podríem trobar una de les raons de la nostra història, i no pas la menys important.

Efectivament: Catalunya, com a poble marítim que és, no ha pogut, en el curs de la seva història, sostraure’s a les tendències d’expansió marítima pròpies d’aquests pobles. En virtut d’aquestes tendències, que arriben a tenir la força d’una llei històrica, era natural que Catalunya girés la seva activitat cap a l’expansió mediterrània i es desentengués de tota expansió interior. I, tanmateix, Catalunya, abans d’emprendre la seva política de poble marítim, havia desenrotllat una política de poble interior, de poble central. I és que, en certa manera, Catalunya és un poble central.

Frares a Poblet?

Sat, 15 Dec 1928 00:00:00 +0000

La premsa s’ha ocupat dels rumors que corrien dies enrere respecte l’establiment de frares del Cister, procedents de Burgos, a Poblet. En una recent excursió al venerable monestir vàrem constatar que algunes gents d’aquells encontorns creuen l’esdeveniment molt probable. Si fos així, convindria ocupar-se’n seriosament, tant més que, segons sembla, hi ha a casa nostra, gent prou càndida per embadalir-se amb aquesta possible instal·lació a Poblet dels cistercienses burgalesos.

Pel que fa a nosaltres, no hi sabem veure més que inconvenients. Des de tots els punts de vista en què ens vulguem col·locar, la pensada dels bons monjos de Burgos ens sembla plena de riscos; arriscada des del punt de vista artístic, arriscada des del punt de vista religiós.

La vida dolorosa de Baudelaire

Fri, 01 Apr 1927 00:00:00 +0000

El sofriment sembla inherent a la vida els grans homes. Repassant llurs existències ens sentim gairebé decantats a creure que la glòria terrenal té, com alguns cops la glòria celest, per preu i per camí, el martiri. Baudelaire, el gran poeta francès, no va pas escapar a aquesta llei dolorosa. A mesura que la seva anomenada ha crescut i els estudis entorn de la seva vida i de la seva obra s’han multiplicat, s’ha anat establint, pas per pas, la via de neguit i de sofriment que seguí. L’amargor i la desesperança que hi ha en els versos de les seves Flors del Mal o en els seus Petits poemes en prosa, no són una pose com en el cas de tants literats mediocres. La seva vida en respon. Si hi ha pose en l’obra baudelairiana no és pas certament en aquest aspecte, ni en forma de cap manera l’essència.

L’esperit bel·licós

Tue, 01 Jul 1924 00:00:00 +0000

Amb motiu de la guerra i de la postguerra s’ha parlat molt de pobles d’esperit bel·licós i d’esperit pacífic, de pobles fàcils a la revolta i de pobles arrapats a la submissió. S’han fet comparacions entre els soldats dels exèrcits bel·ligerants de la gran guerra, quant a frugalitat, resistència i ardidesa; i la comparació ha estat portada fins als diversos components dels Estats en lluita. Hi hagué sorpreses i rectificacions de criteri. Els alemanys, que consideraven els francesos com a afeblits i inadequats per a les fatigues guerreres, proclamaven en plena guerra, públicament, en llurs diaris, que els francesos havien retrobat l’esperit bel·licós dels antics gals. Dins l’exèrcit francès l’experiència va demostrar, al cap de poc temps d’haver començat la lluita, que no era possible que cada regiment fos format per soldats d’una sola contrada, quan aquesta contrada era del Migdia. Gascons, llenguadocians i provençals hagueren d’ésser enquadrats de bretons, de normands o de savoians, els quals van resultar els millors soldats de la França, sense comptar-hi els senegalesos.

L’epistolari d’En Milà i Fontanals

Sat, 21 Oct 1922 00:00:00 +0000

L’aparició d’un epistolari és, a Catalunya, un esdeveniment certament excepcional. En aquest moment, per més que esforcem la nostra memòria, no recordem que hagi estat publicada la correspondència de cap de les grans figures de la nostra Renaixença. Bé és veritat que la nostra Renaixença data d’ahir, com aquell que diu, i que la literatura epistolar és alguna cosa molt delicada, que cal apartar, per la intimitat que pot encloure, de la indiscreta xafarderia dels contemporanis. Recordem l’inexorable reglament de la Biblioteca Nacional de París, que no permet comunicar els papers particulars fins passats cinquanta anys de la mort de llurs propietaris.