<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Feliu Elias · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/feliu-elias/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Thu, 02 Jun 1932 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/feliu-elias/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Els infants prodigi</title><link>https://papers-vells.pages.dev/feliu-elias/els-infants-prodigi/</link><pubDate>Thu, 02 Jun 1932 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/feliu-elias/els-infants-prodigi/</guid><description>&lt;p>Recordeu els vells òmnibus parisencs, de tracció animal, aquelles enormes atronadores baluernes arrossegades per quatre colossals cavallots el Poitou, quatre bestiasses fornides, esferoidals i monumentals com quatre hipèrboles de la fúria domesticada? El &lt;em>Madeleine-Bastille&lt;/em>, sobretot, era imposant. Amb els seus trenta o quaranta imperials atapeïts de parisencs, curulls, sobreeixint de parisencs i de parisenques, trotava terrabastalladorament pel damunt dels empedrats grossos i desiguals. Al cim dels munts de passatgers tronava, més gran i gros, cofat amb barret de planxa de ferro pintat al vernís i decorat amb una coqueta cinta de llautó polit, l&amp;rsquo;auriga ros i vermell. El bulevard no era prou per a l&amp;rsquo;òmnibus: li calien les voreres i les rengleres de cases a banda i banda, les quals eren aterrades cada vegada que passava el bufarut.&lt;/p></description></item><item><title>Del sublim badar</title><link>https://papers-vells.pages.dev/feliu-elias/del-sublim-badar/</link><pubDate>Wed, 06 Mar 1929 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/feliu-elias/del-sublim-badar/</guid><description>&lt;p>En el llibre que &lt;a href="https://papers-vells.pages.dev/josep-pla/">Josep Pla&lt;/a> ha publicat suara, titulat “Madrid”, hi ha un paràgraf que, en parlar d&amp;rsquo;aquell periodista que fou Romà Jori diu si era un home que creia “en aquestes insignificants ximpleries que s&amp;rsquo;anomenen el refinament i l&amp;rsquo;art”. Això, que a simple vista sembla una espatotxada, és en certa manera, una veritat com un temple: el que el comú de la gent entén per art i refinament és la cosa més ociosa de la vida moderna.&lt;/p></description></item><item><title>Restauració de monuments</title><link>https://papers-vells.pages.dev/feliu-elias/restauracio-de-monuments/</link><pubDate>Sun, 16 Dec 1928 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/feliu-elias/restauracio-de-monuments/</guid><description>&lt;p>El nostre director ens posa a mà una lletra de Joan Sutrà prou interessant perquè en fem pervenir el seu contingut als nostres lectors, i perquè sigui comentada.&lt;/p>
&lt;p>Caldrà explicar qui és Joan Sutrà? Potser a hores d&amp;rsquo;ara ja no calgui: fa un quant temps que el seu nom va pels diaris, i ara, en cosa d&amp;rsquo;un parell de mesos, la premsa ha retret més freqüentment que abans el nom d&amp;rsquo;aquest artista restaurador. Perquè Joan Sutrà no és un simple restaurador, sinó un artista restaurador. És artista perquè ha practicat l&amp;rsquo;art de la pintura, i perquè, segons parer de les persones que de prop coneixen aquest home, en tots els actes de la seva vida hi ha una bona part d&amp;rsquo;aquell encisament, d&amp;rsquo;aquell entusiasme i admiració que diferencia l&amp;rsquo;artista innat del comú dels seus conciutadans. Aquestes virtuts, aplicades a l&amp;rsquo;art de restaurar pintura antiga, particularment retaules de pintors primitius, havien de produir el restaurador ideal.&lt;/p></description></item></channel></rss>