Eugeni Xammar · Papers Vells

El Govern i els homes

Wed, 18 Mar 1936 00:00:00 +0000

Després de la victòria del catalanisme a les eleccions, reinstal·lat a la Generalitat el Govern legítim de Catalunya, es tornen a agitar les qüestions de persones. Era inevitable que fos així. No cal que ningú se’n planyi. No ens ha de fer por. Tot el contrari. Davant d’aquest problema, precisament, han de donar tota llur mesura, el Govern i el poble. El nostre Govern i el nostre poble.

Pesa damunt dels homes del partit d’Esquerra Republicana de Catalunya una formidable responsabilitat. Tenen a les seves mans un dipòsit de confiança com el poble català no l’havia fet mai, com difícilment el tornarà a fer mai més cap partit polític. Disposen avui d’una força absoluta i d’una llibertat de moviments total. Poden fer i desfer. L’herència fabulosa de prestigi i d’autoritat entre les masses populars de Catalunya que va deixar el President Macià, ha passat íntegra, i amb interessos, al President Companys i als seus col·laboradors. És el premi magnífic que reben del poble de Catalunya els condemnats a 30 anys de presidi per delicte de catalanitat.

Fora del catalanisme

Wed, 29 Jan 1936 00:00:00 +0000

Davant de Catalunya, les coses han de quedar ben clares i per sempre més. Cap confusió no ha de tornar a ésser possible entre catalans catalanistes i catalans que no ho són, que no ho han estat mai o que han deixat d’ésser-ho. El poble català té dret a la claredat i a la netedat.

Dretes? Esquerres? Si les esquerres es troben ara amb tot el patrimoni moral de Catalunya a les mans, la culpa és dels altres. No hi ha cap llei que privi un català catòlic d’ésser catalanista. No hi ha res que privi un català conservador d’ésser catalanista. Les condicions són iguals per a tothom. És catalanista el qui posa, per damunt de tot, la llibertat de Catalunya.

La cruïlla de camins

Thu, 23 Jul 1931 00:00:00 +0000

Torna a estar plantejat, amb agudesa màxima, el problema central de la política europea. Les relacions franco-alemanyes fan una nova crisi i una de les conseqüències d’aquesta crisi —la més important— és el desballestament financer de tota l’Europa Central. No desconeixem ni no neguem que la crítica situació actual, tant de la Hisenda pública com de l’economia privada, a Alemanya, té també causes d’ordre no polític: excés de producció, atur forçós, endeutament desmesurat de les corporacions públiques i de moltes grans empreses industrials, pes de les anualitats del pla Young damunt del pressupost. Tot això concedit, s’imposa, però, a l’observació de tothom, aquest fet indiscutible: Europa no es troba únicament davant d’una sèrie de problemes econòmics i financers de magnitud més o menys considerable, que demanen un tractament tècnic. Europa es troba confrontada amb un problema general de confiança que exigeix un desenllaç moral. Una solució política.

Un vot de lluny

Sat, 11 Apr 1931 00:00:00 +0000

No podré votar, diumenge que ve, perquè no seré a Barcelona. Si hi fos, votaria la candidatura del partit catalanista republicà.

Faig aquesta declaració pública per tal d’evitar que em prenguin per mort. Si els difunts, gràcies al senyor Santamaria, han estat a punt de tenir una intervenció important en el govern municipal de Barcelona, ningú no podrà negar als absents, em sembla, el dret a interessar-se, de lluny, per la sort de la Ciutat.

De la nova guerra a la nova pau II

Wed, 04 Apr 1923 00:00:00 +0000

Les coses avui estan així: que no pot parlar-se dels afers més greus i essencials de la política internacional sense tenir en compte una força imprecisa i formidable ensems, difícil de definir, però impossible d’eliminar o d’ignorar. «Opinió del món», res de menys, s’anomena aquesta força. No hi ha ningú que no en parli, o almenys que no n’hagi sentit a parlar. No hi ha cap home d’Estat que en menyspreï la importància. Quin to de tristesa profunda no tingué el discurs del Dr. Cuno al Reichstag en parlar de la soledat d’Alemanya, en reconèixer que en aquesta hora de crisi no sentia Alemanya al seu voltant l’escalfor de l’opinió del món?

De la nova guerra a la nova pau

Tue, 27 Mar 1923 00:00:00 +0000

Després de tornar de la conca del Ruhr, nou teatre de la guerra, amb el darrer tren directe que va sortir d’Essen cap a Berlín, la tasca de resumir amb brevetat les impressions rebudes, els fets observats, les declaracions recollides, amb el fi d’arribar a conclusions precises i relativament certes, no es troba gens planera. Ben al contrari. Car formular les conclusions d’una enquesta a la regió del Ruhr equival a voler contestar aquestes preguntes. Primera: com acabarà la nova guerra i quan. Segona: quines seran les condicions de la nova pau.

Els enginyers esperen la seva hora

Tue, 20 Mar 1923 00:00:00 +0000

Mentre sou al Ruhr, a tot arreu i a tot hora sentiu la presència de l’exèrcit francès. Ara és un sentinella que no us deixa passar per un carreró; més tard és un general que deambula cerimoniosament acompanyat dels seus ajudants i seguit d’una escorta armada. Les ametralladores blindades circulen amb tanta abundor com els autotaxis, i els «tanks» esdevenen vehicles de ciutat. A Essen i a les carreteres de la conca del Ruhr hom gaudeix avui del mateix espectacle que a Amiens i a les carreteres de la conca del Somme durant l’estiu de 1916.

La resistència dels minaires

Mon, 19 Mar 1923 00:00:00 +0000

A Bochum està centralitzada l’organització sindical dels minaires de la conca del Ruhr. Bochum és una ciutat tan lletja i tan plena de vida com la ciutat més lletja i més plena de vida de la «Black country» anglesa. Bochum és el cor de Westfàlia i Westfàlia té l’anomenada d’ésser l’encontrada alemanya que produeix els alemanys de més mal geni. A Bochum els incidents de sang són, des que va començar l’ocupació, més freqüents que en cap altre indret de la conca del Ruhr. La crònica de fets diversos del sol dia que hem passat a Bochum dóna un ciutadà mort i dos ferits per les tropes franceses i un intèrpret francès apallissat de mala manera pels ciutadans…

Converses amb gent de poca importància

Sat, 17 Mar 1923 00:00:00 +0000

Aquest sergent de la divisió de ferrocarrils de campanya, vell carrilaire, amb el qual parlem al vestíbul desert de l’estació de Düsseldorf malgrat el ban recent del general Degoutte que defineix com un delicte la conversa entre soldats i civils desconeguts, ens diu:

―Què vol dir que fem mil cinc-cents homes que, si bé som de l’ofici, manquem de la precisa experiència posats a explotar una de les xarxes més enrevessades del món, en el moviment de la qual treballaven més de cent mil persones? Ja fem prou si aconseguim, i fins ara ho hem aconseguit, que els trens carregats de queviures arribin als centres d’ocupació militar de la conca del Ruhr. Pel que fa a una explotació regular dels ferrocarrils, per ara no cal pensar-hi. Tan bon punt augmentéssim el tràfec, augmentarien els accidents. Si ara, que despatxem els combois a intervals de tres i quatre hores no hem pogut evitar un nombre considerable de desgràcies, el dia que ens atrevíssim a augmentar la circulació provocaríem veritables catàstrofes. Ha de passar molt temps, molt. I ha de venir molta més gent abans que nosaltres sols, sense el concurs del personal alemany, puguem portar el servei de ferrocarrils a la tercera part de ço que era abans de la vaga.

Intermedi a Düsseldorf

Wed, 14 Mar 1923 00:00:00 +0000

Els dos dies que hem passat a Düsseldorf han estat dies d’anormalitat, de febre, d’enèrgiques i sobtades intervencions de les autoritats militars en la vida de la població. Amb vint-i-quatre hores de diferència, el general Degoutte ha ordenat l’expulsió del president del govern del districte de Düsseldorf i de l’alcalde de la ciutat de Düsseldorf. Aquestes expulsions principals han anat acompanyades de l’expulsió d’un bon nombre de funcionaris, han provocat protestes i tancaments de portes, han estat causa que els diaris publiquessin articles violents contra l’ocupació i que a conseqüència d’aquests articles els diaris fossin suspesos. I, malgrat tot…

El gran problema. D’Essen a Düsseldorf en un tren militar francès

Mon, 05 Mar 1923 00:00:00 +0000

Voldria anar a Düsseldorf…

―És molt fàcil. Prengui el tramvia fins a Mülheim. A Mülheim prengui el tramvia directe fins a Düsseldorf. Si té la sort d’enllaçar serà a Düsseldorf en tres hores i mitja.

―De manera que el tren…

―Impossible. La línia està en mans dels francesos.

―I a Colònia?

―Igual. Ha d’anar a Mamm, i si no a Düsseldorf, i un cop a Düsseldorf anar en tramvia fins a un punt qualsevol de la zona d’ocupació anglesa.

L’ocupació d’una ciutat

Fri, 02 Mar 1923 00:00:00 +0000

No manquen en aquest país del Ruhr, nou teatre de la guerra, les coses extraordinàries. N’és una, la ciutat de Gelsenkirchen. Podeu anar-hi des d’Essen, amb el tren, en vint minuts, o en tramvia, en menys d’una hora. És un camí com el de Barcelona a Badalona, però sense gens de blau i sense gens de verd. El cel és baix i brut, i els pocs camps que encara hi resten, i els pocs arbres que encara hi creixen, estan coberts de pols de carbó.

Consells de guerra

Wed, 28 Feb 1923 00:00:00 +0000

Als afores d’Essen, a la casa de la vila de Bredeney, hi ha instal·lat el quarter general de la divisió francesa núm. 128. A un centenar de passos de la casa de la vila hi ha l’anomenada «Sängers Halle» local social d’un orfeó i sala de festes de la barriada. És una sola quadra bastida de fusta, força espaiosa, amb un taulell pel despatx de begudes a la dreta i al fons un escenari petit de colors molt virolats. Normalment, a la «Sängers Halle» hi havia cinematògraf els dijous, ball el dissabte, i el diumenge teatre d’aficionats o concert de l’orfeó. Ahir, de les nou del matí a les sis de la tarda, s’hi van celebrar tres consells de guerra.

Dia d’arribada a Essen II

Tue, 27 Feb 1923 00:00:00 +0000

A la porta de l’Ajuntament, sentinelles francesos. A la porta de la Delegació de Policia, sentinelles francesos. A la porta de la Sucursal del Banc d’Alemanya, sentinelles francesos. A la porta del Teatre Municipal, sentinelles francesos.

―A la porta del Teatre també? Per què?

―Perquè abans-d’ahir va representar-s’hi el «Guillem Tell».

Si els francesos arriben a aconseguir que l’esperit de Guillem Tell sigui l’esperit d’Alemanya, ningú no podrà dir que l’ocupació de la conca del Ruhr no hagi servit per a res de bo. Entengui’s bé que diem l’esperit de Guillem Tell o, si voleu, de Schiller. No l’esperit de Ludendorff o d’Hugo Stinnes.

Dia d’arribada a Essen

Sat, 24 Feb 1923 00:00:00 +0000

Digueu-me com van els ferrocarrils i us diré si a un país hi ha pau o guerres. Pau vol dir regularitat i precisió de les comunicacions. Guerra vol dir inseguretat i desgavell. (Hi ha, naturalment, l’excepció d’Espanya on els ferrocarrils van malament en temps de pau. Però és que Espanya no és ben bé ço que nosaltres volem dir «país»).

―A Essen? Ja veurem si hi arribarem, ens digué el conductor en prendre el tren a l’estació berlinesa de Charlottenburg. Si no podem arribar-hi, haurà de llevar-se a les quatre i canviar de tren a Hamm.