Eugeni D'Ors · Papers Vells

Una pintura de Fortuny

Thu, 08 Jan 1920 00:00:00 +0000

Coneixeu «La senyoreta del Castillo en son llit de mort», de Marian Fortuny? Un primer esguard pot fer creure que per virtut d’aquesta pintura impressionant, Fortuny s’insereix en el ple de la tradició espanyola. Un segon esguard corregirà tal volta el primer… Hi ha, en el quadro, un cap de morta, unes mans de morta, una coixinera, les randes de la coixinera… El protagonista són les randes.

Ho serien sense antagonisme, a no ésser el negre de la cabellera, dotat, certament, d’una tràgica vigor. Diríem que aquesta cabellera no és pas pentinada per pinzells de Fortuny, sinó de Rosales. Veïna de les joioses randes, en recrimina, amb una manera de «memento» materialíssim, la gràcia lleugera. ―Sí, en recrimina la gràcia, però, a l’ensems, en completa la sensualitat.

Eckermann

Wed, 15 May 1918 00:00:00 +0000

Es comet amb Eckermann una injustícia que se’l considera com un simple «receptacle» de Goethe. No, l’abnegat interlocutor és «una part» de Goethe. Millor, Goethe i Eckermann són parts d’un tot únic, parts d’una sola entitat dins el reialme de l’Esperit.

És corrent entre els editors i traductors moderns de les «Conversacions» el creure que poden suprimir o almenys reduir extremament la part d’Eckermann en les mateixes, com un destorb a la collita del pensament goethià… Mal fet, mal fet. El llibre que així s’obté resulta més substanciós tal volta; però constitueix un transsumpte més infidel del bon esperit goethià. Goethe era un home de diàleg, no de monòleg; que és com dir home de pensament científic, no de pensament dogmàtic. En la seva intel·ligència entrava doncs forçosament, la intel·ligència d’un altre; i solament ella era en quant ella era múltiple així.

Simmel

Tue, 14 May 1912 00:00:00 +0000

Tornem, donchs, al net conversar de filosofia que es bò y no enganya, y tornehi pera dir alguns mots sobre Simmel, l’agud pensador de Berlín, seriós, sociòlech y professor de Filosofía, antich festiu colaborador del «Jugend», ―que ja comença ara, mercès a traduccions oportunes, a veure’s conegut, àdhuc del gran públich, fora dels països germànichs.

Simmel es home qui’m torba, perquè jo sempre he cregut que la passió per la unitat, al menys per un cert grau de unitat, es condició indispensable a l’exercici de una gran força d’inteligencia; y ell me dona l’inesperat espectable d’una inteligencia indubtablement molt forta, y, en cambi, desprovista radicalment d’aquella passió. És més, sembla content de no tenirla. ―May per ventura un filosoph s’ha sapigut prendre ab tanta d’alegria la contradicció y la irracionalitat. L’agnosticisme, que en molts es una desesperació, en altres, una resignació, té en Simmel la picanta sabor d’una entremaliadura. A voltes ell prèn l’aire triomfal d’un hàbil prestidigitador. ―Figureuvos un prestidigitador que hagués perdut el secret de sos jochs de mans, però que, automàticament, sense comprendre’ls, sense donarse’n compte, continués executantlos a perfecció, entre les ovacions de son públich. Aixís Simmel sembla victoriós quan demostra no entendre ―com habitualment els filosophs ho semblen, quan demostre haver entès. ―Recordo d’un «màgich mondà», el Cavaliero no sé còm, qui tenia costum de dir, en mig de ses proeses taumatúrgiques: «L’imbroglio c’e, ma non si vede.» Simmel ens diu, lluintli els ulls d’una diabòlica gaubansa, que hi hà indubtablement una trampa, que hi hà un embull, però que ell tampoch hi veu gota clar.

La dona de l’òmnibus

Tue, 23 Nov 1909 00:00:00 +0000

¿Ho haveu remarcat?…. En els òmnibus frèvols y trontollejadors de la pintoresca Companyía que s’anomena «La Catalana», hi va sempre, dreta a una de les plataformes, un cistell als peus, una agulla de falsa pedrería resplandenta al pentinat gegantí, el senyent copiós apoyat a la berana del cotxe, una dòna, grassa, frescassa, fardassa, que dona conversa als empleats…

Jo sostinch que aquesta dòna és sempre la mateixa. Jo sostinch que és una dòna-símbol.

L’imperialisme català

Tue, 13 Jul 1909 00:00:00 +0000

També nosaltres, en hora de gràcia, ens havem sentit l’ànima punyida per l’imperatiu categòrich de la responsabilitat. D’aquí, el comens d’una política d’intervenció a Catalunya. ―D’aquí, el nostre Imperialisme.

No cal que aquesta glosa digui, un cop més, la defensa de l’Imperialisme Català: l’han esgranada, jorn darrera jorn, totes les gloses del Glosari. ―No és hora tampoch de recordar-ne la història; difícil resultaria pera’l Glosador realisar aquesta tasca impersonalment. Però segurament l’historiaire futur no oblidarà que una gran revolució d’esperit s’ha desenrotllat a Catalunya en quatre etapes.

En Pere Coromines, noucentista

Wed, 31 Jul 1907 00:00:00 +0000

Aquest arbitrador admirable, al qui devem l’ideal troballa de la «Exposició de la raça llatina», ¿cóm és fet?… ―A primera vista, no és gaire fàcil endevinarho, cóm és fet…

Lector: tú ―fem una suposició― ets amich de temps den Pere Coromines. Després d’haverne estat força amich ―continuem suposant― has passat un any, dos, lluny de Barcelona. Durant aquet temps no us hèu escrit, ni tan sols ―lliberats de certes rutines― us heu enviat «expressions», per tercera persona… Un dia, regresses a ta ciutat. És un capvespre d’hivern, y tú, ab certs agredolços regustos mneumònichs, te deixes caure al carrer de Fernando. Quan menys t’ho pensaves, ¡pam! Te creues ab en Pere Coromines, que surt de Ca la Vila… Ell, tot saludante, anava a passar de llarch. Tú’l detures: ―¿Home, què tal?… ¡Quant temps!― Respon en Coromines: Bé, ¿y vos? ―Molt bé, home, molt bé! ¡Caram, home… quant temps, quantes coses!… Y que això … y que allò… ―Torna en Coromines, lacónich: Dispensèume: tinch un xich tart… ―Hauríem de xerrar una estona… ¿Ahont se us pot veure? ―Enlloch: estich molt enfeinat… Tú, lector, ja te n’havies oblidat un xich, de cóm és fet en Pere Coromines. Y aquet parlar duríssim te sobta com un cop de puny sense motiu. Sorprès, dolorit, alces els ulls. Allavores, trobes abocats sobre teu uns altres ulls, els bons ulls de sempre, els ulls amicals, plens de llum y d’amor, ara àdhuc humitejats de tendresa… Y fins a n’aquet moment no repares que dues mans estrenyen les teves mans, fort, fort, sense deixarles, com si’t volguessin entregar, en l’estreta, tota la vida… Abans, donchs, de deixar que en Pere Coromines vagi a la seva, li dones una abraçada ―bruscament. Y ell te la torna ―bruscament…

Més sobre la dignitat del ofici de periodista

Sat, 03 Mar 1906 00:00:00 +0000

He escrit en el Glosari, a propósit d’una honorífica recompensa als talents y energía de Ludovic Naudeau, algunes paraules en elogi del ofici de periodista. Ara vull afegirne d’altres que diguin tota sa potencia de dignitat. Dech ferho, pera agraïment d’una gran joya, gustada a través de les meves jornades de camí pel món, qual premi ideal consisteix, més que en el tresor d’observacions pictoresques, en alguna petita y vaga palpitació dels temps arribada a sentir.

Les festes dels solitaris

Mon, 01 Jan 1906 00:00:00 +0000

Nadal, Cap d’any, Reys… A les cases, entorn de les taules pairals s’apleguen y estrényen les families. No faltará lloch pera el bon amich. Mes encara queden, part de fora, solitaris sense família, sense casa, sense generosa taula d’amistat…

Jo prou me’n recordo de l’aire que teníen tots els qui vaig veure dinar, el mitgdía de Nadal, en un petit restaurant económich. Hi entraven indecisos, ab certa recansa de deixar els carrers, ja buits, pel trist menjador, buit també. Se coneixía que aquells solitaris havien aprofitat les darreres engrunes de l’animació pública… acás ab l’esperansament remot d’alguna imprevista invitació, ploguda a última hora… No: cap n’havía plogut. Y ja encomenaven son dinar. ¡Oh, el gust amarg de ferse un menú al propi gust, aquet dia!… L’un, com en certa protesta, no solament defugia de tot lo tradicional a la diada, mes cercava una nota ben extravagant en els plats y en son ordre: que fiambres, que rostit al principi…. L’altre, mes cobart, se rendia; y, previa ullada consultadora de preu, no podía estarse de demanar una racció de aquell gall d’indi, qual nom figurava, manuscrit, al cap d’avall de la llista impresa.