<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>El Poble Català · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/el-poble-catala/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Sun, 09 Jan 1910 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/el-poble-catala/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>L’amable Eugeni d’Ors ensenyant la Llògica</title><link>https://papers-vells.pages.dev/pere-coromines/l-amable-eugeni-d-ors-ensenyant-la-llogica/</link><pubDate>Sun, 09 Jan 1910 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/pere-coromines/l-amable-eugeni-d-ors-ensenyant-la-llogica/</guid><description>&lt;p>Encara que em prenguin per un home original, no puc fer-hi més. M&amp;rsquo;agradaria ser coraler, nedar a la recerca punyent i perillosa de les branques roges, per sota l&amp;rsquo;aigua transparent. Per això en la monòtona vida de la ciutat, aquí on tothom parla de política, he sentit que un enraonava de llògica i n&amp;rsquo;ensenyava, i m&amp;rsquo;hi he acostat amb deliri.&lt;/p>
&lt;p>A la vora seva he respirat. Era l&amp;rsquo;&lt;a href="https://papers-vells.pages.dev/eugeni-dors/">Eugeni d&amp;rsquo;Ors&lt;/a>, que s&amp;rsquo;ha deixat la barba i parla amb la llengua i les dents, amb dolça cadència. Els ulls apesarats, la romàntica forra dels seus cabells, la blancura i la finesa de la cara, acaben de fer d&amp;rsquo;ell l&amp;rsquo;amable d&amp;rsquo;Ors. Les seves espatlles són amples com les de Plató.&lt;/p></description></item><item><title>Una visita an en Jaussely</title><link>https://papers-vells.pages.dev/josep-pous-i-pages/una-visita-an-en-jaussely/</link><pubDate>Sun, 13 Oct 1907 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/josep-pous-i-pages/una-visita-an-en-jaussely/</guid><description>&lt;p>Va rèbrem en aquella desenquadernada sala de l&amp;rsquo;ex Casa de la Vila de Gràcia que li serveix de taller y d&amp;rsquo;oficina, una ampla sala irregularment partida per un embà que no arriba al sostre, ab tot de volums de paperam administratiu en prestatges que cobreixen un pany de paret, les immenses taules de treball omplenant l&amp;rsquo;estancia y, per tot arreu, l&amp;rsquo;estigma de la deixadesa oficial, deixadesa que dona aquell aire característic de la degradació a tots els llocs que serveixen o han servit de despatx burocràtic.&lt;/p></description></item></channel></rss>