<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Eduard Nicol · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/eduard-nicol/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Sun, 01 Nov 1931 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/eduard-nicol/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>El Premi Crexells 1931</title><link>https://papers-vells.pages.dev/eduard-nicol/el-premi-crexells-1931/</link><pubDate>Sun, 01 Nov 1931 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/eduard-nicol/el-premi-crexells-1931/</guid><description>&lt;div class= "seccio">Conversa amb Just Cabot&lt;/div>
&lt;p>El 13 de desembre serà concedit el tercer Premi Crexells. La concessió d&amp;rsquo;aquest premi continua essent la solemnitat literària més important de l&amp;rsquo;any. Cal desitjar que el terrabastall apassionant d&amp;rsquo;aquests temps no absorbeixi l&amp;rsquo;atenció de la gent fins al punt de deixar semioblidat aquest esdeveniment literari. Precisament, la lectura no és un dels nostres vicis cabdals. Durant set anys, alguna gent es venjava de la Dictadura llegint llibres ―o almenys comprant-los. Des de fa un any i mig, el ciutadà rep cada matí, en llevar-se, sorpreses tan apassionants i inevitables, que això el disculpa de no cercar altres apassionaments gratuïts en la literatura. Però potser és arribada l&amp;rsquo;hora de reaccionar. Les vacances han estat llargues; escriptors, editors i llibrers se&amp;rsquo;n ressenten. Si persistim per aquest camí esdevindrem definitivament uns sud-americans de la mena dolenta.&lt;/p></description></item></channel></rss>