<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Revisar · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/categoria/revisar/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Tue, 07 May 1929 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/categoria/revisar/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Josep Pla. Madrid. Un dietari</title><link>https://papers-vells.pages.dev/manuel-de-montoliu/josep-pla-madrid-un-dietari/</link><pubDate>Tue, 07 May 1929 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/manuel-de-montoliu/josep-pla-madrid-un-dietari/</guid><description>&lt;div class= "seccio">I&lt;/div>
&lt;p>Pocs escriptors trobaríem a casa nostra tan ben dotats com &lt;a href="https://papers-vells.pages.dev/josep-pla/">Josep Pla&lt;/a> pel conreu d&amp;rsquo;aquest gènere literari que té per objecte l&amp;rsquo;observació directa dels fets vius, de la vida en tota la seva dispersa multiformitat. Aquest dietari n&amp;rsquo;és una nova i esplèndida confirmació. Josep Pla posseeix en grau superlatiu les dues qualitats que jutgem indispensables en un escriptor que vulgui excel·lir en aquesta mena de literatura; d&amp;rsquo;una banda, una fina sensibilitat, una receptivitat extraordinària enfront de tota vibració de vida en l&amp;rsquo;ambient físic i en el moral i social; d&amp;rsquo;altra banda, la qualitat complementària d&amp;rsquo;una força notable de penetració observadora i intel·lectual que ve a ésser com la força de reacció del pensament, amb la qual l&amp;rsquo;esperit de l&amp;rsquo;escriptor elabora i interpreta el caòtic material de les seves espontànies impressions. Josep Pla ha arribat ja a posseir i aplica, potser inconscientment, tot un mètode a la seva tasca d&amp;rsquo;interpretació intel·lectual dels fets vius al través del seu temperament, sense que per això minvi ni sofreixi l&amp;rsquo;acuïtat i la frescor de la seva impressionable sensibilitat. Volem apuntar esquemàticament algunes de les principals característiques d&amp;rsquo;aquest mètode. Començarem per observar que Josep Pla és un hàbil arreplegador i seleccionador d&amp;rsquo;anècdotes; els fets anecdòtics que ell recull i selecciona són sempre d&amp;rsquo;una gran significació i transcendència per a la vida individual o social per ell observada; àdhuc, de vegades arriben a posseir una força simbòlica. Més important que aquest aspecte de la seva tècnica, és l&amp;rsquo;audàcia amb què ell inventa les anècdotes quan ell ho creu necessari per arribar a una més intensa caracterització dels fets observats. Insistirem més endavant sobre aquest aspecte tan important de la personalitat del nostre escriptor. Ell sap treure, de més a més, un esplèndid rendiment del to d&amp;rsquo;àgil superficialitat i d&amp;rsquo;ironia despreocupada que ell dóna sistemàticament a les seves observacions. Aquest rendiment comença per mostrar-se en la variada i llarga galeria de retrats i paisatges inoblidables que trobem escampats en els seus llibres. Art difícil aquest, segons ell mateix confessa en el seu darrer llibre, quan diu: «Una cosa difícil de fer en literatura és un paisatge. Més difícil encara és fer un retrat, un bon retrat». I bé, en aquest volum hi ha un bell enfilall de notables retrats, executats amb uns pocs trets de ploma sobris i incisius que ens graven a la imaginació la fesomia moral de la persona retratada; recordarem els de Jori, Crexells, Unamuno, Ortega Gasset, Camba, Lerroux, Gómez de la Serna, Mella, i diferents personalitats polítiques i diputats a Corts. Els paisatges, poc nombrosos en aquest volum, no són menys notables. Hi trobem una impressió originalíssima i una interpretació força aguda del paisatge de Castella, i més particularment d&amp;rsquo;Àvila i Toledo. La sensibilitat que per al paisatge té el nostre escriptor s&amp;rsquo;estén, però, a això tan vagorós i indeterminat que en diem «clima», i és una de les pàgines més interessants i suggestives del llibre la que l&amp;rsquo;autor dedica a glossar espiritualment el clima de Madrid.&lt;/p></description></item><item><title>L’estudiant de Ca’n Tona</title><link>https://papers-vells.pages.dev/anton-busquets-i-punset/l-estudiant-de-ca-n-tona/</link><pubDate>Thu, 29 May 1902 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/anton-busquets-i-punset/l-estudiant-de-ca-n-tona/</guid><description>&lt;p>Setze anys devia tenir en Cinto quan trencá&amp;rsquo;l viarany que seguia per&amp;rsquo;anar al Seminari, de Folgarolas estant. Quatre&amp;rsquo;n feya que la seva bona y santa mare li amania cada matí la fiambrera ―qu&amp;rsquo;ell duya á la esquena penjada ab el feix de llibres― y l&amp;rsquo;aconduhia ab l&amp;rsquo;afecte qu&amp;rsquo;es de suposar en una mare de montanya. Fins allavors potser pochs el coneixian á n&amp;rsquo;el noy d&amp;rsquo;en Pep de Torrents, descomptantne&amp;rsquo;ls companys y gent del poble ahont nasqué. Si bé es cert que ja somniava y&amp;rsquo;s sentia vibrar son ánima de poeta, els fruyts de son aprenentatje de copler se li quedavan la majoria en el mateix cervell, y&amp;rsquo;ls pochs que n&amp;rsquo;eixian no passavan del rotllo de companys de caramellas que&amp;rsquo;ls aprenian pera corrandejar, en arribant la Pasqua, pels indrets del Nort al llevant de la Plana de Vich.&lt;/p></description></item></channel></rss>