<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Carles Rahola · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/carles-rahola/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Sun, 01 Feb 1925 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/carles-rahola/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Anatole France a Catalunya</title><link>https://papers-vells.pages.dev/carles-rahola/anatole-france-a-catalunya/</link><pubDate>Sun, 01 Feb 1925 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/carles-rahola/anatole-france-a-catalunya/</guid><description>&lt;div class= "seccio">I. Anatole France en català&lt;/div>
&lt;p>En un dels darrers «Sagitaris» d&amp;rsquo;aquesta Revista, l&amp;rsquo;autor es planyia que Anatole France a penes hagués estat traduït al català. Tenia raó. No va mancar, tanmateix, el projecte i àdhuc varen fer-se gestions per la publicació de les obres del mestre en la nostra llengua. Com que el propòsit va ésser de l&amp;rsquo;admirable Jaume Brossa ―potser massa oblidat― i del que escriu aquestes ratlles, em plau de parlar-ne, sentint, però, d&amp;rsquo;haver-me de referir a mi mateix.&lt;/p></description></item><item><title>Un Bonaparte catalanista</title><link>https://papers-vells.pages.dev/carles-rahola/un-bonaparte-catalanista/</link><pubDate>Sat, 16 Dec 1922 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/carles-rahola/un-bonaparte-catalanista/</guid><description>&lt;p>La família Bonaparte ha donat al món homes il·lustres en les lletres, en les arts, en les ciències, en les armes i en l&amp;rsquo;art de governar els pobles. El tronc d&amp;rsquo;aqueixa raça admirable havia d&amp;rsquo;ésser ben esponerós quan, a través de tot un segle de vicissituds i de tragèdies, ha pogut donar tanys tan esplèndids. Napoleó I, d&amp;rsquo;antiga i il·lustre nissaga, va suscitar, amb el seu exemple únic, una descendència gloriosa. Entre els seus descendents hi ha un Bonaparte catalanista, la qual cosa sembla paradoxal si es té en compte el caràcter centralitzador i absorbent de l&amp;rsquo;emperador i de la seva dinastia.&lt;/p></description></item></channel></rss>