<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Carles Pi i Sunyer · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/carles-pi-i-sunyer/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Fri, 21 Jan 1938 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/carles-pi-i-sunyer/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Crítica d’un llibre inèdit</title><link>https://papers-vells.pages.dev/carles-pi-i-sunyer/critica-d-un-llibre-inedit/</link><pubDate>Fri, 21 Jan 1938 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/carles-pi-i-sunyer/critica-d-un-llibre-inedit/</guid><description>&lt;p>Que em perdoni &lt;a href="https://papers-vells.pages.dev/merce-rodoreda/">Mercè Rodoreda&lt;/a> la mala acció de criticar un llibre inèdit. La satisfacció d&amp;rsquo;haver guanyat un Premi literari té també les seves contra partides; però en canvi, el tractar d&amp;rsquo;una obra és el millor reconeixement del valor que se li dóna. Es parla poc d&amp;rsquo;aquelles que no interessen. D&amp;rsquo;“Aloma” se&amp;rsquo;n parlarà llargament. Si jo m&amp;rsquo;he arriscat a fer-ho abans que es publiqués, és perquè en llegir-la m&amp;rsquo;ha suggerit observacions de caràcter més ampli sobre literatura catalana actual. No podrà aquesta crítica cenyir-se en l&amp;rsquo;anàlisi d&amp;rsquo;una obra forçosament desconeguda dels lectors; però és que en “Aloma” em semblen concretar-se característiques comunes a la majoria dels nostres escriptors joves. I que em perdoni encara la gentil autora d&amp;rsquo;aquesta petita facècia de prometre una crítica, i acabar amb un enfilall d&amp;rsquo;idees i divagacions que, en realitat, tenen poca relació amb l&amp;rsquo;obra criticada.&lt;/p></description></item></channel></rss>