<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Carles Cardó · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/carles-cardo/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Tue, 02 Jul 1929 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/carles-cardo/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Fi o mitjà?</title><link>https://papers-vells.pages.dev/carles-cardo/fi-o-mitja/</link><pubDate>Tue, 02 Jul 1929 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/carles-cardo/fi-o-mitja/</guid><description>&lt;p>El dogma fonamental del liberalisme filosòfic és que la llibertat és el fi de l&amp;rsquo;home. Heus ací la manera més eficaç d&amp;rsquo;ésser antiliberal. Convertir un mitjà en fi és malmetre&amp;rsquo;l i provocar reaccions justíssimes, però forçosament exagerades, contra els seus estralls.&lt;/p>
&lt;p>La llibertat no pot ésser fi per moltes raons. Heus-en ací algunes.&lt;/p>
&lt;p>El fi de l&amp;rsquo;home ha d&amp;rsquo;ésser una operació que el faci feliç. ¿Quina operació és la llibertat? És una disposició indispensable per a obrar, i, per tant, una condició imprescindible per a la felicitat, però si a qui fos lliure se li negués tota altra recerca de benestar, pretextant que amb la llibertat ja ha aconseguit la felicitat, se&amp;rsquo;l privaria de la felicitat i de la llibertat. ¿Què voldria dir una llibertat aturada en ella mateixa i privada de desplegament? Hi ha veneracions que maten.&lt;/p></description></item><item><title>La passió de la veritat</title><link>https://papers-vells.pages.dev/carles-cardo/la-passio-de-la-veritat/</link><pubDate>Thu, 13 Jun 1929 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/carles-cardo/la-passio-de-la-veritat/</guid><description>&lt;p>És ben trist el que passa al comú dels homes respecte de la veritat. No ens referim a la veritat filosòfica, sinó a una de més abastable: a la veritat dels fets que s&amp;rsquo;esdevenen al nostre voltant. Generalment, no la coneixem sinó deformada pel nostre desig, sempre amatent a satisfer la nostra opinió o el nostre interès.&lt;/p>
&lt;p>Són ben clars els homes que tinguin prou altura de visió espiritual per a sobreposar-se a tots els aspectes parcials, i, doncs, enganyadors, que els fets i les doctrines presenten a l&amp;rsquo;observador vulgar. La gran massa humana viu en una perpètua il·lusió d&amp;rsquo;objectivitat. Els esdeveniments, no menys que les doctrines, abans d&amp;rsquo;arribar al seu enteniment, passen per la zona tèrbola de l&amp;rsquo;interès, sigui personal, sigui de partit o de grup més extens encara, i reben aquella deformació que els deixi agradables a l&amp;rsquo;enteniment ensenderat per uns camins de rutina i tristament predeterminat pel desig a trobar la veritat de tal o tal manera. L&amp;rsquo;energia necessària per a desemperesir-se i fer l&amp;rsquo;estrebada que rompi actituds espirituals vicioses, contradigui interessos propis, sacrifiqui desigs arrelats al cor anys i anys, demana una ànima d&amp;rsquo;heroi que a poquíssims és donada.&lt;/p></description></item></channel></rss>