<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Aurora Bertrana · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/aurora-bertrana/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Wed, 14 Mar 1923 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/aurora-bertrana/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Esdeveniments extraordinaris a Ginebra</title><link>https://papers-vells.pages.dev/aurora-bertrana/esdeveniments-extraordinaris-a-ginebra/</link><pubDate>Wed, 14 Mar 1923 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/aurora-bertrana/esdeveniments-extraordinaris-a-ginebra/</guid><description>&lt;p>Un quart de nou. Agafo el tramvia per anar al concert. Els concerts, a Ginebra, tenen un caient democràtic, però solemnial. Podeu assistir-hi per pocs cèntims. Ningú hi va per enraonar ni per lluir «toilettes». Els intermedis transcorren gairebé a les fosques i amb el mateix silenci religiós que impera durant l&amp;rsquo;execució del programa. Els homes no deixen pas el seient per a fumar i per a canviar salutacions. Així, quan recomença el concert, no cal esperar que s&amp;rsquo;apaivaguin els murmuris dels anants i vinents, el fresseig dels passos, ni els sorolls dels qui s&amp;rsquo;acomoden en llurs localitats. Els tals intermedis són un curt repòs per als executants i no un motiu de flirts, sedasseries i converses banals. Jo penso, sempre que hi assisteixo, en la nostra «Musica da Camera» i comparo.&lt;/p></description></item></channel></rss>